(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)

Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.

Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.

Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.

Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:

Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325)  Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).