Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Gàver, Jeroni de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Polític i donzell. Era membre del Consell de Cent de Barcelona. El 1625 fou elegit conseller segon de la ciutat. Era una figura molt activa de la política municipal.

Representà sovint el Consell de Cent, d’on era el prohom més antic ja el 1638, fet que l’obligava a figurar en lloc destacat en moltes cerimònies. Durant el bienni 1640-42 fou clavari de la capital, al període en que es refermà la guerra dels Segadors.

El 1643 era enviat a París com a ambaixador del Consell de Cent. En tornà sense permís explícit i després d’haver acceptat de la cort francesa una pensió anual. El síndic de la ciutat li obrí procés i fou condemnat a reintegrar el sou d’ambaixador, a pagar cent lliures barcelonines al Consell i a ser tret d’aquest.

El 1647 tornava a pertànyer, en tot cas, a la institució municipal, i la representava novament en ocasions diverses. Resultà elegit conseller en cap el 30 de novembre de 1648. El 1651 era designat obrer de la ciutat.

A la seva mort instituí un dot de vint-i-cinc lliures a una donzella de l’hospital de la Misericòrdia.

Gavella, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. En 1411-12 fou un dels ambaixadors a Sicília del Parlament de Catalunya. Informà de la seva missió amb una correspondència molt estimable.

De tornada, comparegué a Tortosa davant el Parlament, per informar, el 28 de juny de 1412.

Gausbert I d’Empúries-Rosselló

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 931)

Comte d’Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda.

Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l’any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall –bisbes d’Elna– i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-.

Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l’any 924; una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries l’anomenà heroi triomfant.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Gausfred I.

Gatell, Sebastià

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)

Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.

Fou elegit com a successor de Josep Queralt.

Gastó VI de Bearn

7 Respostes

(Catalunya, 1171 – França, 1215)

“el Bo”  Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn.

Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I de Catalunya.

Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d’això s’hagué de sotmetre a l’església.

Morí sense fills i el seu germà Ramon III de Montcada heretà el vescomtat.

Garrius, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.

En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.

En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.

Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.

Fou el pare de Joan Garrius  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.

Garidell, Gonçal

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa.

En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius.

En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l’ús de la força contra Jaume II d’Urgell.

Garí, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Estigué al servei de Pere IV el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

Fou ambaixador a les Corts de França, Anglaterra i Borgonya (1464). Tornà l’any 1465 a Anglaterra (a la cort d’Eduard VI) per cercar l’aliança i intentar el casament entre Pere i Margarida de York.

Galters, Carles

3 Respostes

(Rouen, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Mestre d’obres. S’identifica amb el Mestre Carlí, el qual l’any 1408 traçà un projecte de façana per a la catedral de Barcelona, que, bé que no es dugué a terme, al final del segle XIX n’inspirà l’actual façana, de Josep Oriol Mestres i August Font.

Del 1410 al 1414 dirigí les obres de la seu de Lleida, i el 1416 treballà en el campanar d’aquesta mateixa església.

El seu estil denota la influència del gòtic francès per l’abundor d’elements decoratius, en contrast amb la sobrietat del gòtic català, però amb un resultat harmònic.

Gallart, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de “Guardias Viejas” de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal.

Entusiasta de la causa de Carles d’Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S’uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat.

En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d’un regiment català. Participà a l’alçament obert de la comarca d’Osona pel juliol de 1705.

Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot.

El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.