(Catalunya, segle IX)
Vescomte d’Osona. Col·laborador de Guifré I el Pelós.
Pel setembre de 879 presidí un judici al Ripollès.
De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la Vallfogona.
(Itàlia, segle XV – Catalunya ?, segle XV)
Amistançada de Joan II de Catalunya, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468).
El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume (II) d’Arenós, el fill, però, aquest la refusà.
Fou cantada per alguns poetes del seu temps.
(Catalunya, segle XVI)
Erudita. Molt entesa en llengües clàssiques i en ciències.
Gaudí d’especial fama per les seves dissertacions pronunciades a la catedral de Barcelona, i a Roma davant el papa Pau III.
(Empordà, segle XIV – Catalunya, després 1424)
Cavaller. Gràcies al matrimoni de la seva germana Sibil·la (1377) amb el rei Pere III el Cerimoniós rebé favors reials i esdevingué primer majordom del rei (1379) i, més tard, l’any 1382, comarlenc del rei i lloctinent de governador de Catalunya.
Representà la petita noblesa i féu d’instrument d’una política reial que tenia per objecte afeblir el poder dels grans nobles. Fou capità general de les forces reials en la rebel·lió del comte d’Empúries.
Moribund Pere III (a la fi del 1386) i enemistat amb l’infant Joan (futur Joan I el Caçador), fugí amb la seva germana del palau de Barcelona i fou assetjat al castell de Sant Martí Sarroca per l’infant Martí (1387).
Processat, obtingué el perdó però fou desposseït de les seves propietats, a canvi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous.
(Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1555)
Pintor. Estigué actiu a Perpinyà des de l’any 1516 fins al 1527 i, posteriorment, s’establí a Barcelona.
És autor del retaule de Santa Peronella, a la seu de Perpinyà (1524), el de Sant Quirze de Colera (1531), el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, el de Santa Agnès de Malanyanes (1535-36, Museu Diocesà de Barcelona), el de Sant Vicenç de Malla (1553) i probablement de l’antic del Vinyet de Sitges (1544), avui a l’hospital de la vila.
El seu estil és plenament renaixentista, amb uns trets arcaïtzants que el fan més popular.
Fou el pare de Jaume Forner (Catalunya, segle XVI) Pintor. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals.
Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar de Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Cessà el 1741. Fou succeït per Josep Antoni Lledó.
Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.
(Catalunya, 1698 – París, França, 8 setembre 1761)
Enginyer militar. Estudià a l’estat francès sota la protecció de Cayot de Blanzy, cap d’enginyers a Montreuil.
Ajudà els astrònoms La-Hire i Cassiri en la mesura del meridià terrestre i fou professor d’artilleria a l’Escola de la Fère.
Participà en la guerra de Successió d’Àustria i fou inspector de l’arsenal de París (1858). Féu importants estudis sobre mecànica aplicada a construccions hidràuliques.
D’entre les seves obres cal esmentar Science des ingénieurs (1729), Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision (1731) i Architectura hydraulique (1737-53), obra en quatre volums on tracta de la mecànica aplicada a les màquines i estudia la construcció de rescloses, dics, etc.
(Catalunya, segle XVI – València, 16 setembre 1546)
IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l’abat Lerín. Era doctor en dret.
En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vassalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà.
El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l’abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d’abat vacant.
Baltasar actuà de prior president, amb molt d’encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s’omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres.
El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior.
El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals.
Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover.
Dades dels Països Catalans 