Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)

Elionor de Castella i de Portugal

11 Respostes

(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)

Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.

Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).

Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.

Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

Elionor de Castella

4 Respostes

(Castella, 1202 – Burgos, Castella, 1244)

Reina de Catalunya. Filla d’Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant.

Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d’Alfons VII de Castella.

El seu fill Alfons d’Aragó fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se’n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas.

Elionor d’Aragó i d’Alburquerque

Deixa un comentari

(Medina del Campo, Castella, 2 maig 1402 – Toledo, Castella, 19 febrer 1445)

Reina de Portugal. Filla de Ferran I d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque.

Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I de Portugal. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V.

Elionor d’Alburquerque

11 Respostes

(Aldeadávila de la Ribera, Castella, 1374 – Medina del Campo, Castella, 16 desembre 1435)

Reina de Catalunya (1414-16). Anomenada La Ricahembra. Filla del comte Sanç de Castella i de Beatriu de Portugal.

Muller de Ferran I d’Antequera (1395), després del compromís de Casp (1412), accedí al tron. A la mort del seu marit (1416), fou proclamat rei de Catalunya el seu primogènit Alfons IV el Magnànim.

Acusada de conspirar contra Joan II de Castella (1430), fou empresonada a Tordesillas, i les seves terres, confiscades i lliurades al conestable Álvaro de Luna.

Domínguez y Sánchez-Bordona, Jesús Leonardo

Deixa un comentari

(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)

Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).

La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.

Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Delgado, Miquel

2 Respostes

(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.

Curiel Gutiérrez, Fausto

Deixa un comentari

(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)

Historiador. Monjo de Montserrat (1899).

Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.

Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.

Crespo y Pérez de Madrid, Ángel

Deixa un comentari

(Ciudad Real, Castella, 18 juliol 1926 – Barcelona, 12 desembre 1995)

Poeta i advocat. L’any 1977 s’instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs.

Traduí al castellà, entre d’altres, Joan Maragall.

Corredor-Matheos, Josep

Deixa un comentari

(Alcázar de San Juan, Castella, 14 juliol 1929 – )

Escriptor i crític d’art. El 1936 es va establir a Barcelona, on ha exercit la crítica d’art a “Destino”, i col·laborà a “La Vanguardia”, “Revista”, “Cuadernos de Arquitectura”, etc, de Barcelona, i a “Nous Horitzons” de Mèxic.

Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d’estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres i Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).

Cisneros, Garcia Jiménez de

1 Resposta

(Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 27 novembre 1510)

Eclesiàstic reformador.

Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.

Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari.

El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada.

Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya.