Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)

Cansoles, Ferran de

Deixa un comentari

(Amusco, Castella, segle XVI – Mallorca, 1589)

Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540.

Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554).

Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l’any 1583.

Calleja del Rey, Félix María

Deixa un comentari

(Medina del Campo, Castella, 11 novembre 1753 – València, 24 juliol 1828)

Militar. Virrei de Mèxic (1813-16). Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València.

Borja i de Velasco, Baltasar de

1 Resposta

(Berlanga, Castella, segle XVI – Palma de Mallorca, 11 juliol 1630)

Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera (1611).

A Mallorca, d’on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció.

Baranda i Caixigal, Felip de

Deixa un comentari

(Castella ?, 1774 – Palma de Mallorca, 1801)

Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió.

La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.

Martínez Campos, Arsenio

20 Respostes

(Segòvia, Castella, 1831 – Zarauz, País Basc, 1900)

Militar. El 1893 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu comandament fou objecte d’un atemptat per l’anarquista Paulí Pallàs, en represàlia per les repressions a què sotmeté les organitzacions obreres.

Martín, Eslonça

1 Resposta

(Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)

Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d’Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d’Artau III.

López Pérez, Lesmes

Deixa un comentari

(Palacios de Benaver, Castella, 1874 – Manila, Filipines, 1943)

Pintor. Monjo de Montserrat des del 1890. Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma.

La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos (Galícia), Nueva Sinoia (Austràlia) i la fundació montserratina de Manila.

Lara, Isabel de

1 Resposta

(Castella, segle XIV – Jerez de la Frontera, Andalusia, 1361)

Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l’infant Joan d’Aragó i de Castella, fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran d’Aragó i de Castella.

Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu.

Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de la família; féu assassinar a Joan, i capturà a Roa, encara ignorants del crim, Isabel de Lara i la seva sogra Elionor de Castella (1357). Les tancà al castell de Castrojeriz, on poc després era assassinada Elionor.

Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, Juan

Deixa un comentari

(Castella, segle XVI – Barcelona, 1563)

Noble. Fou lloctinent de Catalunya (1543-53).

El seu mandat no fou gaire afortunat.

Fernández Díaz, Jorge

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 6 abril 1950 – )

Polític i enginyer industrial. Ingressà al Centro Democrático y Social i, poc després (1982), a Alianza Popular.

Ha estat regidor de l’ajuntament de Barcelona (1983-84), i diputat al Parlament català (1984-89), i al congrés des del 1989.

Després de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, fou designat secretari d’estat d’Administracions Territorials, el 1999, secretari d’estat d’Educació i del 2011 al 2016 ministre de l’interior.