Arxiu d'etiquetes: barris

Gràcia -Barcelona-

89 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga vila i actual barri de la ciutat, situat al nord de l’Eixample, entre les Corts de Sarrià, Sant Gervasi, Horta i Sant Martí de Provençals. Es formà vora la cruïlla del camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (avui passeig de Gràcia i carrer Gran de Gràcia) amb el camí de Montcada i Reixac al Llobregat, que correspon a la travessera de Gràcia, i el nom li ve donat del convent de Santa Maria de Gràcia, o dels Josepets, de frares carmelites.

Al començament del segle XIX comptava amb unes 200 cases i passava del miler d’habitants; hi havia cases de pisos de lloguer en carrers estrets entre el carrer Gran i el que després fou anomenat Torrent de l’Olla, diverses masies i algunes torres d’estiueig.

Després d’una efímera independència durant el Trienni Liberal, en què fou constituït municipi, tornà a dependre de Barcelona. El 1830 li fou concedit el títol de vila i a mitjan segle obtingué l’autonomia i es formà el municipi de Gràcia.

El seu creixement urbà fou notable i centres destacats foren la plaça del Diamant, de Sant Joan, del Rellotge amb la casa de la vila, del Sol i de la Llibertat, que comptà amb el primer mercat. S’hi establiren fàbriques tèxtils i de rajoles. Entre el 1860 i el 1870 es feren importants obres d’urbanització: s’inaugurà l’estació del ferrocarril a Sarrià el 1863, i el 1872 s’uní a Barcelona per un tramvia.

El 1897, quan comptava amb més de 60.000 h, fou agregat a Barcelona.

Garriguella (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,01 km2, 56 m alt, 854 hab (2016)

0alt_emporda

Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d’En Ferran, a l’extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l’Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar.

Però el principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan segle XIX, actualment tendeix a recuperar-se.

El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l’oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia.

Dins el terme hi ha també el santuari del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espot (Pallars Sobirà)

24 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 97,30 km2, 1.318 m alt, 361 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la vall d’Espot, al sector sud de la vall d’Àneu, prop de la vall de Boí, a on s’accedeix pel portarró d’Espot, al nord de Tremp. S’estén vers l’oest fins a la Noguera Pallaresa (límit oriental del terme). Relleu molt accidentat pel massís dels Encantats, amb prats alpins i boscs de pi negre i avet, que ocupen una bona part del terme.

La ramaderia (bovina i ovina), l’agricultura i l’explotació del bosc, bases tradicionals de l’economia, han estat superades per la producció d’electricitat (centrals de Sant Maurici, Lladres, Espot i la Torrassa), la indústria lletera i el turisme d’hivern (estació d’esquí de Superespot). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble es troba a la vora del riu Escrita, a la confluència amb el riu de Peguera, dividit en dos nuclis: Espot Solau, a l’esquerra, i Espot Obago, a la dreta; l’església parroquial de Santa Llogaia és esmentada ja el 839.

Dins els terme hi ha el poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Lloret. El sector alt de la vall forma part del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Eixample de Barcelona, l’

23 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la ciutat. Format a partir del 1859 a la zona extramurs, des del nucli antic de Barcelona fins als antics municipis de Sants, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia i Sant Martí de Provençals, que constitueix una característica trama urbana en forma de quadrícula.

Hom sol distingir la dreta i l’esquerra de l’Eixample, separades pel carrer de Balmes (mirant a muntanya); la primera, edificada en gran part durant la segona meitat del segle XIX per la burgesia industrial i comercial, ha sofert des del 1960 un procés de reconversió de l’ús d’habitatges residencials en serveis (oficines, bancs, hotels); l’esquerra, d’edificació més tardana, fou zona mixta d’habitació popular i petita i mitjana indústria. Actualment, però l’oposició és entre el centre i els extrems, on s’han anat concentrant establiments industrials i l’hàbitat més deteriorat.

La seva construcció, programada al pla Cerdà, permeté l’espectacular creixement demogràfic de Barcelona (del 1850 al 1900 triplicà la població). A l’ajuntament fou creada la Comissió de l’Eixample (1859-1959), amb representants de la propietat urbana.

Les adulteracions del pla (augment de l’alçada prevista, edificació dels quatre costats d’illa, anul·lació del passatges per a vianants, edificació de l’interior de les illes, etc), que han permès una densificació extraordinària de la ciutat i el consegüent augment de les rendes de la propietat urbana, han estat legalitzades per diverses ordres municipals i modificacions (1876 i 1892) de la llei de l’Eixample del 1856.

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.

L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.

pobl_cornella

El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.

El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.

Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Francesc Macià

Cases d’Alcanar, les

5 Respostes

(Alcanar, Montsià)

Poble i barri marítim, a la costa, a 4 km del centre. La pesca és la principal activitat econòmica, especialment llagostins, a més de llenguado, moll o sípia. Hi ha una llotja, i hom projectà (1968) la construcció d’un espigó davant l’escar. Altra font econòmica és la funció de centre d’estiueig i de turisme.

L’església parroquial de Sant Pere és del 1865. La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim, fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès.

El 1740 Felip V de Borbó (avançant-se als posteriors projectes de Carles III de Borbó sobre Sant Carles de la Ràpita) atorgà el permís i els terrenys per a bastir-hi una gran població que havia d’anomenar-se Villa de San Felipe, planejada per Juan Caballero, sergent major de Tortosa; l’empresa, però, no prosperà.

Fins a la Guerra del Francès hi hagué una torre fortificada (torre de Sant Pere), amb guarnició, destruïda per les forces angleses. El permís d’embarcament per a la platja fou obtingut vers el 1862.

Casa Bloc

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Bloc de cases (207 habitatges), al barri de Sant Andreu de Palomar, al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït per l’Institut contra l’Atur Forçós.

La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pel Congrès Internationaux d’Architecture Moderne (CIRPAC) i la reacció contra la casa per a obrers unifamiliar situada en zones despoblades i mal comunicades.

El nou tipus de bloc (que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà), previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques: creació d’un espai únic (en forma de S) obert per tots els costats (cada habitatge obert a totes dues façanes), instal·lació al bloc dels serveis comuns més importants (cooperativa de consum, guarderia, biblioteca popular, club obrer, lloc per a esports, etc); construcció d’habitatges tipus dúplex.

Després del 1939 ha estat modificada i hom hi instal·la una comissaria i habitatges per a famílies de la policia armada.

Cantunis

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Can Tunis)  Barri de la ciutat, situat al sud-oest de Montjuïc, entre el mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.

Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga, vora l’antic port medieval. El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis (o Antúnez), mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany del Port, on instal·là unes drassanes. El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807.

Però no fou fins al 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’instal·lar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona. El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest. El 1913 fou construït el tramvia del Morrot. L’hipòdrom serví de camp d’aviació de Barcelona fins al trasllat d’aquest al Prat de Llobregat. El projecte de crear-hi una zona franca data de la fi del segle XIX.

La immigració a Barcelona dels anys 1920 produí el ràpid creixement del barri. El procés d’expropiació de cases i horts iniciat el 1930 pel Consorci de la Zona Franca, que permetia l’assentament provisional a d’altres llocs de la zona, provocà el naixement del barraquisme. La forta immigració dels anys 1950 provocà un nou augment de la població. La progressiva urbanització de la Zona Franca, juntament amb l’ampliació del port de Barcelona (1966), obrí un procés de negociacions per aconseguir la desaparició de les barraques, les quals actualment han desaparegut gairebé del tot.

Canovelles (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,66 km2, 175 m alt, 15.937 hab (2016)

0valles_orientalSituat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l’avicultura, s’han enriquit notablement els darrers anys amb la implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Àrea comercial de Granollers. Creixement demogràfic espectacular a partir de l’any 1960.

El poble es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, romànica.

Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bordils (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Handbol – Club Atlètic