(Barcelona, 1 febrer 1871 – 9 maig 1905)

Publicació quinzenal -i a partir del 1881 diària-. Aparegué per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director. Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878.

Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la “Revista Catalana de Literatura”, “Ciències i Arts”, per un volum, de més de 300 pàgines, de “Lo Renaixement” i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol.

Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació eminentment literària que donà cabuda, a més de les obres de creació de quasi tots els escriptors de l’època, a la investigació històrica, la crítica seriosa i a nombroses polèmiques entorn del moment cultural (jocs florals, qüestions gramaticals, etc).

Arran de les discussions provocades pel Primer Congrés Catalanista del 1880 entre el grup de “La Renaixensa” i Valentí Almirall -que des del 1879 publicava el “Diari Català”-, Aldavert i Guimerà transformaren la seva publicació en diari, el primer número del qual sortí l’1 de gener de 1881, si bé la revista continuà sortint -ara mensual- encara tot aquest any i passà finalment a suplement literari del diari (1882-1903). Aquest féu en un començament (1881-92) una edició de matí i una de tarda i fou dirigit per Pere Aldavert, substituït en ocasions per Àngel Guimerà.

Subtitulat Diari de Catalunya, procurà de mantenir-se en un difícil neutralisme polític, per més que acceptés una primera relació amb la Lliga de Catalunya i que a partir del 1892 fos un dels òrgans oficiosos d’Unió Catalanista; per la seva postura davant la crisi de Cuba fou suspesa el 12 de maig de 1897 i aparegué llavors a Reus, com a suplement del diari “Lo Sometent“, i, suspès també aquest, al Vendrell, fins a l’octubre del mateix any, que ho féu de nou a Barcelona.

Malgrat la seva constant resistència a acceptar l’intervencionisme polític -preconitzat per un sector de la Unió- el 1895 hi havien entrat a col·laborar regularment Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, etc.

Finalment, la creació de la Lliga Regionalista (1901) i l’empenta presa pel seu òrgan “La Veu de Catalunya” -amb la qual havia sostingut violentes polèmiques- determinaren una acusada davallada del diari, que, després de la retirada dels seus dos pilars fonamentals, Aldavert i Guimerà, no pogué aturar el seu nou director Domènec Martí i Julià (1904-05).

Amb una llarguíssima i brillant llista de redactors i col·laboradors, mantingué sempre un especial interès vers la literatura catalana -inaugurà el costum de publicar un fulletó relligable, quasi sempre d’autors catalans- i fou en conjunt una de les publicacions més destacades de l’època.

(Barcelona, 1 octubre 1922 – 23 gener 1939)

Diari en català. Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà “La Publicidad” arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer (amb Carles Capdevila com a redactor en cap), fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera; successivament el dirigiren Martí Esteve (1924-29), Carles Capdevila (1929-38) i Antoni Vilà i Bisa (1938-39).

Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, i hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Carles Soldevila (que popularitzà, amb el pseudònim Myself, els seus cèlebres Fulls de Dietari), Pompeu Fabra (que hi publicà les seves Converses filològiques, aplegades més tard en volums), etc, a més d’articles ocasionals dels més destacats polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans.

El diari aconseguí de mantenir el seu to catalanista durant la Dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del Sis d’Octubre (1934). Fou substituït per un diari titulat “Mirador”, sota la direcció nominal de Víctor Hurtado.

Durant la guerra civil de 1936-39 els seus tallers foren destruïts pel bombardeig del 18 de març de 1938 i traslladats a un local de la Rambla de Catalunya. L’entrada a Barcelona de les tropes de Franco suposà la seva desaparició definitiva.

(Barcelona, 11 maig 1906 – 14 abril 1918)

Diari polític. Òrgan del Centre Nacionalista Republicà. Publicat amb un total de 4.603 números, ocupa el segon lloc en durada a la història de la premsa en català. Fundat com a setmanari el novembre 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell. Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren d’altres escriptors.

Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció. Encomanada la direcció (1909) a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana, continuador del CNR, el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes provocà una forta crisi al diari i en sortiren els principals redactors i col·laboradors, que explicaren la seva decisió en el full titulat “La Bandera” (25 abril 1914).

L’últim director fou I. Ribera i Rovira, que accentuà la col·laboració amb el partit radical. El diari (1906-10) publicà una biblioteca literària amb el mateix nom (19 títols).

A l’exili, hom publicà a París (1939) un setmanari amb el mateix nom, reprès a Mèxic (1942-47) com a òrgan de la comunitat catalana. Adoptà el mateix nom una efímera publicació de Tolosa de Llenguadoc (1944).