Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Giralt i Casadesús, Ricard

4 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)

Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.

Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.

D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).

Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).

Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

Giralt i Bullich, Casimir

1 Resposta

(Barcelona, 23 juliol 1883 – 1957)

Advocat i polític. Format al Centre Nacionalista Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona. Conseller de Finances de la Generalitat (1931-32).

Redactor d’“El Poble Català”. Autor d’una novel·la (Aiguaforts) i d’obres dramàtiques (La barcelonina, Boi el meravellós, Deslliurança, 1904, etc).

Giral i Quintana, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1941 – )

Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre (1967) i de L’economia de la regió de Tarragona.

Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d’Alfred Sauvy, i és coautor de l’obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972).

Fou professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Giral i d’Arquer, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1953)

Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L’actuació de les joventuts nacionalistes (1920).

Preocupat pels problemes de l’habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920).

El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia.

Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.

Ginés i Soteras, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 juny 1930 – Sitges, Garraf, 11 juny 1996)

“Gin”  Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com “Florita”, “Nicolás”, “Can-can” i “DDT”. Marxà a París, on treballà també per a “Pardon”, “Stern” o “Playboy”.

De retorn a Barcelona, col·laborà a “El Papus”, que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d’“El Jueves”, que dirigí.

El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la universitat d’Alcalá de Henares.

Ginebreda, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1394)

Escriptor i dominic. Estudià teologia a Barcelona (1357), Girona, Lleida, Tolosa (1372) i París (1376).

Continuà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, que havia iniciat Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, presoner de Pere III de Catalunya, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493.

El 1385 Pere III el Cerimoniós li encarregà la traducció i l’adaptació del Speculum historiae, de Beauvais, que el 1360 havia començat Jaume Domènec. El resultat fou una història universal titulada Compendi historiae, obra en la qual són incorporades diverses fonts catalano-aragoneses.

El 1386 Pere III el nomenà predicador de la capella reial. El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona.

Ha estat confós, erròniament, amb el seu homònim Antoni Ginebreda bisbe d’Atenes mort el 1390.

Gimeno i Tolaguera, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1937 – 9 octubre 2019)

Tennista. Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor.

En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d’Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60).

En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972).

Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis.

Gimeno i Navarro, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – 17 febrer 1955)

Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d’impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l’esport, escriptor.

Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a “Pamflet”, “El Nostre Teatre” i “Meridià”.

Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social.

Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l’amor.

Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L’íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).

Després de la guerra trobà un nou mitjà d’expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943.

Giménez i Lloberas, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)

Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).

Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.

Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.

Giménez i Botey, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1974)

Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).

Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.

La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).