Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Madurell i Marimon, Josep Maria

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)

Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.

Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.

De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).

Madriguera i Rodon, Enric

(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)

Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.

Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.

Madrid i Alier, Francesc

(Barcelona, 24 febrer 1900 – Buenos Aires, Argentina, 8 gener 1952)

Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics (“La Publicidad”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Lucha”, entre molts d’altres) i corresponsal d'”El Sol”.

Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà.

Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).

Madrazo, Francesc de Paula

(Barcelona, 8 febrer 1817 – Madrid, 12 juliol 1868)

Taquígraf i escriptor. Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid.

Fou taquígraf del congrés (1846-53) i de diversos diaris de Madrid. El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia.

Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui (1844), Glorias de la taquigrafía. Excelencias de la de Martí (1857) i Impresiones de un viaje a Barcelona (1858), recull d’articles publicats abans al “Diario Español”, de Madrid.

Madola

(Barcelona, 14 febrer 1944 – )

(Maria dels Àngels Domingo i Laplana)  Ceramista. Formada a l’Escola Massana, a l’Escola Industrial i a la Facultat de Belles Arts, treballà amb Llorenç Artigas i Angelina Alòs.

Començà a exposar a mitjan anys 1960, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Ha estat guardonada amb diversos premis.

Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica.

Enllaç web: Madola

Macian i Blasco, Francesc

(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)

Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics. Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.

El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).

Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).

Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

Macià i Bonaplata, Fèlix

(Barcelona, 14 juliol 1831 – 5 octubre 1891)

Enginyer i polític. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l’Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria.

Fou gerent de l’empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.

Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d’alcalde de Barcelona i el de diputat a les corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.

Mach i Escriu, Josep

(Barcelona, 3 maig 1810 – Saragossa, Aragó, 1855)

Escriptor religiós i jesuïta (1825). Residí uns quants anys a Bèlgica (1835-49) i a Filipines.

Autor d’obres de pietat copiosament reeditades a Espanya i a Filipines: Mina riquíssima de gràcies e indulgències… (1852), Áncora de salvación (1854), Ramillete espiritual (1879), Tesoro del sacerdote (1861).

Macaya i Sanfeliu, Lluís

(Barcelona, abril 1888 – Buenos Aires, Argentina, 18 gener 1953)

Pintor i dibuixant. A l’inici de la seva carrera artística anà a Buenos Aires, on col·laborà en els principals diaris. Més tard tornà a Barcelona.

Dibuixant d’escenes populars, treballà per a diverses revistes i participà a l’exposició de dibuixants humoristes del 1933.

Conreà també l’aquarel·la i, abans de la guerra civil del 1936 tornà a Buenos Aires.