(Barcelona, 1937 – )
Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.
Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.
Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).
(Barcelona, 1875 – 1951)
Actor. Besnét del cirurgià Antoni Gimbernat i Arbós.
Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L’hostal de la Glòria (1931), etc.
(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)
Metge i naturalista. Fill d’Antoni Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV de Borbó, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.
Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.
Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)
Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.
Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.
Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.
(Barcelona, 1916 – 1984)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.
El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).
La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).
(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)
Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.
Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.
Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.
Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).
(Barcelona, 23 gener 1969 – )
Actriu de cinema i de teatre. És va donar a conèixer amb Amo tu cama rica (1991) d’E. Martínez Lázaro, i l’any següent va guanyar el Goya a la millor actriu per Belle Époque (1992), de F. Trueba.
Entre els seus treballs posteriors destaquen Los peores años de nuestra vida (1993), Antártida (1994), Malena tiene nombre de tango (1996) o Lágrimas negras (1999).
En teatre ha fet La gavina (1997), muntatge de Josep M. Flotats sobre l’obra d’A. Txekhov.
(Barcelona, 13 novembre 1929 – 8 gener 1990)
Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes.
Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l’estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960).
El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra.
Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood.
(Barcelona, 1895 – 2 desembre 1958)
Arquitecte, escriptor i crític. Com a crític d’art, col·laborà a diverses revistes (“Imatges”, “Art”, “Revista” i “Gaseta de les Arts”, a la segona època). També fou crític teatral de “Mirador”.
Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.
Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l’obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L’anònim blau, L’eterna cacera i L’assassinat d’un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa.
Dades dels Països Catalans 