(Barcelona, 14 abril 1929 – 9 juny 1996)
Veterinari. S’ha especialitzat en cirurgia d’animals de companyia.
Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert.
Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980).
Eren fills de l’escenògraf Francesc Lucini.
Eusebi Lucini i Biderman (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid.
Josep Lucini i Biderman (Barcelona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Escenògraf. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.
(Barcelona, 22 agost 1944 – 7 juny 2017)
Actor, germà d’Alfred. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre.
S’ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989), Passió final d’estiu amb tempesta (1992), Annus horribilis (1995) i Les Cinc-centes i una nits (2001).
Actuà en nombroses sèries televisives, gènere del que també fou guionista.
(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)
Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).
Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.
També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Lluís Millet.
Dirigí l’Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia.
Era crític i col·laborador musical a “El Poble Català” i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses.
És autor de diverses partitures per a l’escena i d’obres corals.
(Barcelona, 20 maig 1920 – Miami, Florida, EUA, 24 juny 1990)
Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952).
El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.
(Barcelona, 1935 – 4 desembre 2002)
Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965).
En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).
Després del 1975 s’ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.
(Barcelona, 29 gener 1859 – 27 desembre 1917)
Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid.
Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908).
Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic.
(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)
Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.
Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.
Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.
(Barcelona, 21 desembre 1960 – )
(Josep M. Sanz i Beltran) Cantant de rock. Debutà el 1979 amb el grup Los Rebeldes.
A partir del 1982 formà el grup de rock Loquillo y los Trogloditas, que assolí l’èxit amb El ritmo del garaje (1982), A por ellos que son pocos y cobardes (1990) o Mientras respiramos (1993).
En solitari, amb la col·laboració de G. Sopeña, ha musicat poemes de diversos autors a La vida por delante (1996) i Con elegancia (1998).
Dades dels Països Catalans 