(Barcelona, 23 octubre 1862 – 24 agost 1926)
Pianista. Actuà a París amb molt d’èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d’aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica.
Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exclusivament a l’ensenyament.
(Barcelona, 6 setembre 1935 – )
Periodista i crític d’art. Fou subdirector i fundador del diari “Avui”, director d’“Hoja del Lunes” i cap de redacció d’“El Periódico de Catalunya”.
Ha publicat llibres de divulgació històrica com Fets bàsics de Catalunya (1989), Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991), etc.
(Barcelona, 11 març 1947 – )
Realitzador cinematogràfic. Realitzà estudis de dret i de periodisme, i s’inicià en el cinema rodant més d’una quinzena de curts-metratges, entre independents i comercials, bona part del quals són documents sobre artistes.
El seu primer llarg-metratge L’obscura història de la cosina Montse (1977), és l’adaptació d’una novel·la de Joan Marsé.
El 1980 dirigí el quart episodi del film Objetivo: Sexo, i a continuació inicià el rodatge de Barcelona Sud (1981) i alhora es responsabilitzà del muntatge teatral d’Eva Perón, de l’argentí Copi.
(Barcelona, 1519 – Girona, 1597)
Bisbe de Girona (1583-97). Fill de Francesc Caçador.
Fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe de Barcelona, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos.
A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà.
Fou president de la generalitat de Catalunya (1590-93).
(Barcelona, 26 juny 1933 – Madrid, 25 gener 1981)
Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània.
Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid.
Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses.
(Barcelona, 21 setembre 1856 – 27 febrer 1924)
Maquetista de joies i col·leccionista d’art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer, i germà de Joaquim.
Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l’època.
Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d’Europa.
(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)
Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).
Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).
President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.
Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.
(Barcelona, 1930 – 26 setembre 2013)
Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
És autor d’una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.
(Barcelona, 9 febrer 1926 – 16 gener 2022)
Director coral. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
El 1951 fundà el Cor Madrigal, per mitjà del qual ha fet conèixer moltes obres catalanes contemporànies i de la polifonia del segle XVI.
(Barcelona, 5 març 1877 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 març 1972)
Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla.
Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona.
Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.
Dades dels Països Catalans 