(Barcelona, 1948 – )
Director cinematogràfic.
És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d’un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L’home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).
(Barcelona, agost 1741 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 setembre 1814)
Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica.
El 1769 fou una figura destacada de l’expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra. Era l’encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey.
És autor d’un diari personal d’interès, on exposa les observacions realitzades.
(Barcelona, vers 1426 – després 1498)
Polític. Conseller en cap en temps de Ferran II el Catòlic.
Fou autor, pels volts del 1483, d’un pla de redreç que tenia com a objectius principals la reducció del deute públic municipal, la reforma de la burocràcia municipal i l’augment dels ingressos del municipi mitjançant la participació de forans i eclesiàstics en les càrregues impositives.
El pla fou aprovat pel Consell de Cent, però les pressions dels estaments privilegiats aconseguiren d’introduir-hi una esmena que el féu inaplicable (la posada en pràctica conjunta de totes les mesures).
Tanmateix, aconseguí l’aprovació d’una reducció de salaris dels funcionaris municipals i la prorrogació dels impostos sobre la carn i el vi i, d’altra banda, el pla Conomines inspirà les “Ordinacions per al redreç” del 1491.
(Barcelona, 22 setembre 1886 – 3 gener 1970)
Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934).
Dedicat principalment a l’estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925).
Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946).
(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)
Arquitecte (1893) i dibuixant.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.
Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.
(Barcelona, 27 febrer 1905 – 24 gener 2003)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica.
(Barcelona, 12 novembre 1845 – Montemayor, Extremadura, 25 setembre 1916)
Almirall i polític.
Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l’estat major de l’esquadra de Cervera.
Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina amb Segismundo Moret, el 1905 i el 1909. Posteriorment, fou senador vitalici (1912).
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
(Barcelona, 22 abril 1952 – )
Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.
El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.
També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).
(Barcelona, 1562 – 1621)
Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d’algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller.
El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d’Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s’assabentà de l’activitat de Comes i el processà.
Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.
