Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Cabanyes i d’Olzinelles, Llorenç de

1 Resposta

(Barcelona, 9 febrer 1837 – 21 febrer 1878)

Pintor i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i pare del pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època.

Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a “La Renaixença”.

Cabanyes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d’Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets.

Caballero i López, Artur

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1918 – 21 abril 2004)

Biòleg. Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona (1949), de la qual fou també rector (1971-73).

Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals.

És autor d’Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl. Et Kerr.” (1947), Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas (1969) i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades (1969).

Caballé i Pintaluba, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 febrer 1893 – 7 octubre 1929)

Baríton. Debutà al teatre Tívoli amb Maruxa. Intèrpret de sarsueles, triomfà amb La alsaciana i Los calabreses, entre d’altres.

Formà companyia amb Emili Vendrell i actuà a l’Eldorado de Barcelona.

Caballé i Clos, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)

Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.

Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

Caba i Casamitjana, Antoni

16 Respostes

(Barcelona, 1838 – 25 gener 1907)

Pintor. Deixeble de l’escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid.

Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888).

Buyé i Muntané, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1885 – segle XX)

Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas & Alarma. Es dedicà a l’escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions.

És autor d’obres remarcables com a aquarel·lista.

Buxó i Pujadas, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.

Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.

És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

Buxó i Bes, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)

Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.

Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.

Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.

Fou germà seu, Manuel Buxó i Bes  (Barcelona, segle XIX) Gravador. Col·laborà amb el seu germà en notables treballs per a llibres.

Buxeres i Rosés, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).