(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)
Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.
La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)
Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.
Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.
Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.
Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 8 febrer 1813 – 10 agost 1892)
Pedagog. De jove visqué a l’Havana, on estudià la carrera de pilot.
De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú.
Fou director del “Diario de Villanueva” i col·laborà a la “Llumanera de Nova York”, a més d’altres revistes professionals.
Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)
Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.
Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.
Ha practicat especialment el paisatge.
El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)
Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.
Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.
El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.
Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1775 – 10 maig 1841)
Poeta popular. Era agricultor.
Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1848 – febrer 1917)
Inventor. Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú.
Inventà un aparell volador, anomenat “Aviador Juandó”.
Publicà Navegación aérea (1900) i Navegación aérea o aviación (1914).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891)
Pintor. Concorregué a diverses exposicions barcelonines (1850 i 1851), i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la visita a un cec.
Pintà un Sant Benet per a Montserrat i féu també retrats realistes, sobretot femenins.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 juliol 1922 – 17 juny 1954)
Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès.
Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).