(Barcelona, 1935 – )
Ballarí i coreògraf. Pseudònim de Joan Plans i Parés. Estudià amb Joan Magriñà i Josep Izard, i més tard a Anglaterra.
Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees: Concierto de Aranjuez (1958), Sirènes (1959), La història del soldat (1960), Carmina Burana (1961), Jeux (1963), Harold en Italie (1965), entre d’altres.
(Barcelona, 1901 – 1981)
Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d’A. Galí.
Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l’Escola Massana de Barcelona.
Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d’Art Modern.
Fou el pare de Xavier Corberó i Olivella.
(Barcelona, 13 juny 1935 – 24 abril 2017)
Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S’inicià en l’aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l’Escola Massana, de Barcelona.
Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l’obra d’Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d’una gran importància en la seva formació.
Conreà de bon principi l’informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l’objecte en l’espai, respectivament).
Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines.
Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.
(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)
Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.
Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.
Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat (Barcelona, 1908 – 2001) Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).
(Barcelona, segle XIV – València, 1445)
Almirall de l’armada de Martí I l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.
El 1412 fou designat com un dels quatre vice-regents enviats pel nou rei Ferran I d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa; el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics.
Defensà i pacificà Sicília àdhuc a compte de l’orde (1413). El 1420 acompanyà Alfons IV el Magnànim a Còrsega i a Sardenya; hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa (1421).
Del setge de Marsella (1423) s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València.
El 1429 fou nomenat lloctinent general del Regne de València, i el rei li’n confià la defensa davant les hostilitats del rei de Castella; vencé el mestre de Calatrava Luis de Guzmán a Antella i a Gavarda.
El 1436 formava part del consell reial valencià.
(Barcelona, segle XIV – l’Alguer, Sardenya, 1354)
Governador interí de Sardenya, nomenat l’any 1347. quan s’hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos.
Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega.
Morí durant el setge a l’Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans.
Era germà d’Hug de Corbera.
(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.
Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.
(Barcelona, 28 juny 1922 – 28 agost 2009)
Dramaturg.
Ha escrit comèdies com Amor… direcció prohibida!, i algunes peces de teatre infantil, molt notables, entre les quals destaquen l’escenificació de La princesa Pell d’Ase i Patufet (1964).
(Barcelona, 1687 – 1757)
Dama. Era cunyada de Josep Antoni de Mata.
En establir-se el setge de Barcelona, pel juliol de 1713, s’instal·là al poble proper d’Alella (Maresme), on es féu passar per una de les aristòcrates fugides dels perills de la lluita. Buscà el tracte amb els oficials borbònics, però en realitat fou una agent del servei secret català que dirigia Salvador Lleonard.
El seu èxit més important fou obtingut pel gener de 1714, el mateix dia en que el petit regiment d’Ermengol Amill pensava ocupar per sorpresa Mataró, desguarnida momentàniament pels filipistes, Marianna aconseguí d’un coronel borbònic l’ordre secreta segons la qual anava cap a Mataró un fort regiment, seguidament passà l’informe a Lleonard que arribà amb el temps just per poder avisar a Amill i suspendre l’operació, la qual hauria resultat desastrosa.
