Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Corbera -varis bio-

2 Respostes

Arnau de Corbera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li premià els seus serveis amb la donació d’algunes cases i un corral.

Arnau de Corbera  (Rosselló ?, segle XIV – abans 1350)  Noble. Senyor de Corbera. Partidari de Pere III el Cerimoniós, fou empresonat amb el seu germà per Jaume III de Mallorca. El primer d’aquests monarques n’exigí la llibertat guardant com a rehens presoners fets a la campanya del Rosselló.

Bernat de Corbera  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze que prengueren en primer lloc l’hàbit de la Mercè, en constituir-se aquest orde a Barcelona.

Esteve de Corbera  (Barcelona, 1563 ? – 1631)  Historiador. Ciutadà honrat de Barcelona, fou desterrat de la ciutat, i posteriorment exercí diversos càrrecs a Milà i a Nàpols. La seva obra principal, inacabada, és Cataluña Ilustrada, publicada a Nàpols el 1678.

Francesc Corbera  (València, segle XVI)  Musicòleg. Dels seus escrits destaca l’obra sobre cant pla publicada el 1592.

Gilabert de Corbera  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1343 participà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per reincorporar Mallorca, on hi actuà com a negociador. Des d’allí, amb cinc galeres i algunes forces, anà a sotmetre Menorca, missió que cobrí de forma incruenta. Restà a l’illa com a lloctinent del nou governador posat a Mallorca, Arnau d’Erill. Tenia drets sobre la venda de peix a la ciutat de Barcelona.

Joan B. Corbera  (València, segle XV – segle XVI)  Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l’Audiència Territorial.

Ramon de Corbera  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Passà a Sardenya el 1347. Anava amb els reforços que hi portà Hug de Cervelló i que no trigaren a ser delmats a la desastrosa acció dels Aidu di Turdu.

Romeu de Corbera  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II el Just. Aquest l’envià d’ambaixador al Marroc el 1323.

Copons i d’Oms, Josep de

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1719 – Barcelona, 1790)

Quart marquès de Moja. Fill d’Agustí de Copons i de Copons. Heretà el marquesat a la mort del seu germà Gaietà Lluís de Copons i d’Oms.

Féu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona.

Copons i de Grimau, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1723)

Baró d’Eramprunyà, del Bullidor i d’Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona.

Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l’ajuntament, regidor, l’any 1718.

Company i Fages, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1857 – 1901)

Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.

Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.

Commeleran, Lleó

1 Resposta

(Perpinyà, 1830 – Barcelona ?, segle XIX)

Pintor. Residí a Barcelona. Conreà el paisatge i la pintura de gènere.

També féu treballs escenogràfics.

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.

Comerma i Bonet, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)

Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.

Coma i Soley, Vicenç

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)

Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.

Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).

Collado i Nogué, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1942)

Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.

El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.

Coll i Llopis, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1731 – 1787)

Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Assolí una gran fama com a orador sagrat.