(Barcelona, 1730 – 1802)
Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.
Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
(València, 1871 – Barcelona, 1948)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou director de l’Institut Cristià a les Arts Decoratives, a Barcelona.
Es distingí com a imatger notable. Guanyà premis importants a diversos països.
(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)
Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.
És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Barbens, Pla d’Urgell, vers 1525 – Barcelona, 1606)
Jesuïta. Company de sant Francesc de Borja a les missions per terres d’Espanya.
Capellà de la cort portuguesa, fundà a Lisboa l’església de Montserrat.
Escriví un estudi dels miracles de sant Francesc de Borja.
(Barcelona, 28 desembre 1896 – 22 desembre 1986)
Violinista, coneguda com a Pepita Diéguez. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals.
S’ha dedicat a l’ensenyament del violí.
(Tazaconte, Canàries, vers 1594 – Barcelona, 1652)
Marí. Fou almirall de l’armada d’Índies. Prengué part en la Guerra dels Segadors i morí en una nau davant Barcelona.
Arnau Desvilar (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Jaume Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).
Pere Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).
Ponç Desvilar (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 31 desembre 1889)
Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869.
Fou una personalitat ciutadana remarcable.
