(Barcelona, 6 agost 1932 – 20 octubre 2016)
Director teatral i realitzador d’espais dramàtics per a la televisió.
Ha dirigit, entre d’altres, els muntatges següents: El castigo sin venganza (1955), Les alegres casades de Windsor (1972), Hamlet (1976), Batalla de reines (1984), etc.
(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)
Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.
Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).
(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)
Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.
Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.
(València, 1653 – Barcelona, 10 juny 1698)
Enginyer militar i matemàtic. Estudià a València i a Roma, on fou deixeble del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir (1682), la seva biblioteca.
Lluità en l’exèrcit de Carles II a Milà i al Principat, a la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos (1691-97), com a mestre de camp.
Nomenat cap d’enginyers de l’exèrcit de Catalunya, dirigí la construcció de les fortificacions de Montjuïc (1694-97) i altres places.
Escriví Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del Estado de Milán (1687) i el curs de matemàtiques aplicat a l’enginyeria militar, Escuela de Palas (1693).
(Lleó, Castella, 6 juliol 1920 – Barcelona, 1 març 1995)
(César Rodríguez Álvarez) Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952.
Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l’època. Fou l’ídol del Barça, club al qual s’integrà plenament.
Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952.
Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l’Elx, on s’inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l’Hèrcules d’Alacant.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Barcelona, 1896 – 1972)
Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).
Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).
Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.
Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.
Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.
(Barcelona, segle XVI – 1633/38)
Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola.
Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621.
Fou autor també d’una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d’unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomic.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1414)
Noble palatí. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb (1387). Fou també coper de la reina Violant de Bar. Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí I el Jove (1393) i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí I l’Humà (1396). Lluità encara com a capità a Sicília el 1398.
Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques. Intervingué activament en les bandositats de València com a membre del bàndol dels Soler. Prengué part en la batalla de Sanluri, a Sardenya (1409). Assistí a les Corts Catalanes reunides a Barcelona en produir-se la mort del rei Martí (31 maig 1410).
Com altres membres de la seva família, va prendre partit contra el comte d’Urgell i va tenir una part molt activa al Parlament català reunit durant l’interregne (1410-14). Fou ambaixador en les negociacions amb els parlaments d’Aragó i de València. Morí essent camarlenc de l’infant Alfons.
(Barcelona, 1899 – 21 setembre 1980)
Naturalista. Arribà a reunir una col·lecció de més de 3.000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya.
Aquesta col·lecció ha estat integrada al Museu Martorell de Geologia, raó per la qual el 1978 en fou nomenat conservador honorari.
Fou el pare de Jordi Cervelló i Garriga.
Dades dels Països Catalans 