Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Cervelló, Maria de

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1230 – 19 setembre 1290)

Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló.

Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària.

Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n’és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692.

Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d’un vaixell. Hom en celebra la festa el 19 de setembre.

No és cert que hagués nascut a la capella de l’actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del segle XV bastida per la família Boixadors.

Cermeño, Juan Martín

5 Respostes

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Cerdà i Fernández, Àngel

Deixa un comentari

(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.

Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).

Cercós i Fransí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)

Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.

De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).

Joan Centelles i Roig

Centelles i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1887 – 1964)

Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.

Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.

Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.

Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).

Centelles i Ossó, Agustí

Deixa un comentari

(el Grau de València, 21 maig 1909 – Barcelona, 1 desembre 1985)

Fotògraf. Des de molt jove va especialitzar-se en el fotoperiodisme, col·laborant amb la premsa de Barcelona.

Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complerts d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 juliol 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la guerra civil. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d’informació gràfica dels anys de la república i de la guerra.

Exiliat a França, va tornar el 1944 a Barcelona, on es va dedicar fins a la seva mort a la fotografia industrial i publicitària.

L’any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas.

Els seus fills vengueren (2009) l’Arxiu Centelles a l’Estat espanyol.

Centelles, Pere de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 28 març 1252)

Bisbe de Barcelona (1243-52). Fill de Gilabert (III).

Canonge de la catedral de Barcelona, oferí a Jaume I de Catalunya (1228) la seva participació en la conquesta de Mallorca.

Elegit bisbe de Barcelona el 1241, en diferí l’acceptació fins el 1243, per tal d’ingressar a l’orde dominicà. Essent bisbe, celebrà sínodes diocesans (1243, 1244, 1245) i en féu publicar les constitucions.

Cendrós i Carbonell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)

Empresari, polític i promotor cultural.

Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).

Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Cendrat, Jaume

Deixa un comentari

(Aubret, França, segle XVI – Barcelona, 16 octubre 1589)

Impressor. La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Treballà en societat amb Claudi Bornat i amb la vídua de Pere de Montpezat.

Fou un dels impressors més actius del segle XVI: obres religioses, com La introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d’Alonso de Villegas; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De ocio orationis partium d’Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588); i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594).

Cellers i Azcona, Antoni

2 Respostes

(Lleida, 1775 – Barcelona, 23 desembre 1835)

Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l’art monumental.

L’any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d’arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars.

Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l’antic temple d’Hèrcules, en una interessant memòria, inèdita.

Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).