Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Cirers, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Ripoll ?, Ripollès, segle XVIII – Barcelona ?, segle XIX)

Fabricant d’indianes. Havia pertangut al col·legi d’adroguers de Barcelona.

Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior de Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona. El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó; en aquesta data posseïa 30 telers.

Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell.

En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona (1784), d’un globus aerostàtic.

Cirera i Voltà, Josep

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)

Polític i advocat.

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.

Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.

Cirera i Salse, Ricard

2 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera, 16 juliol 1864 – Barcelona, 3 agost 1932)

Astrònom i jesuïta, Germà de Lluís.

Del 1888 al 1894 va estar a l’observatori de Manila, on fundà la secció magnètica i féu el pla magnètic de les Filipines.

Fundà (1904) l’Observatori de l’Ebre i el dirigí fins al 1920.

Escriví diverses obres sobre el magnetisme terrestre i solar.

Cirera i Salse, Lluís

1 Resposta

(Os de Balaguer, Noguera, 20 juny 1859 – Barcelona, 13 desembre 1936)

Metge. Germà de Ricard. Ingressà al cos mèdic de l’armada i serví a l’hospital militar de Cartagena, i posteriorment a les Filipines.

El 1892 passà a la comandància de marina de Barcelona, on el 1895 fundà un gabinet d’electroteràpia i radiologia.

Dirigí la revista “El Criterio Católico en las Ciencias Médicas”; fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià.

Cil i Borés, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)

Metge i periodista.

Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.

Cifré i Figuerola, Guillem

1 Resposta

(Traiguera, Baix Maestrat, 22 novembre 1922 – Barcelona, 4 novembre 1962)

Dibuixant. Especialitzat en la confecció d’historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil “Pulgarcito”, on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos.

Fou el pare de Guillem Cifré i Barrabin.

Cifré i Barrabin, Guillem

1 Resposta

(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)

Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.

El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.

Churruca y Dotres, Ricardo de

1 Resposta

(Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963)

Arquitecte. Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva.

La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’Enric Granados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en col·laboració amb Germà Rodríguez i Arias.

Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via (1930), la casa del carrer d’Iradier (1935) i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà (1932).

Després de la guerra civil tingué, dins una línia regressiva, una escassa activitat professional, que, finalment, abandonà del tot.

Chopitea i de Villota, Dorotea de

1 Resposta

(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)

Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.

El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.

Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.

Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.

Li ha estat incoat procés de beatificació.