Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Garcia, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1475)

Arxiver i erudit. Fill del també arxiver de l’arxiu de la Corona d’Aragó Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436. Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs.

Jaume fou amic i col·laborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec.

És autor d’una Història de Catalunya i d’una Genealogia dels reis de Catalunya-Aragó, a més de moltes notes de caràcter històric. El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles, que no degué arribar a escriure.

Morí de pesta.

Galera i Monegal, Montserrat

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Duran i Cañameras, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)

Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).

Domínguez y Sánchez-Bordona, Jesús Leonardo

Deixa un comentari

(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)

Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).

La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.

Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cuyàs i Parera, Narcís

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)

Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.

Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.

Chia, Julià de

Deixa un comentari

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

Castellà i Raich, Gabriel

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)

Historiador i folklorista.

Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Carbonell, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1461 – segle XVI)

Arxiver. Era fill del famós Pere Miquel Carbonell i de Soler. El 1479, pels bons oficis del seu pare, entrà al servei de Gaspar d’Arinyó, secretari reial.

El 1483, per mandat del rei Ferran II el Catòlic, fou nomenat coarxiver, com a auxiliar del seu pare a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El mateix any fou nomenat també notari públic.

L’any següent entrà a l’esmentat Arxiu, on ajudà el seu pare i el substituí progressivament, sobretot des del 1510. A la mort d’aquell (1517), el succeí en virtut d’un antic privilegi reial lliurat al seu favor.

Ell obtingué un privilegi semblant per al seu fill Francesc Miquel Carbonell  (Barcelona, segle XVI) Arxiver. Com el seu para i el seu avi, s’encarregà de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 1519 rebé ja, de l’emperador Carles I, el privilegi de succeir el seu pare a les seves funcions a l’Arxiu Reial.