Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Cazurro i Ruiz, Manuel

Deixa un comentari

(Madrid, 4 gener 1865 – Barcelona, 9 desembre 1935)

Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891.

Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d’altres.

Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912).

Col·laborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una col·lecció d’objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.

Castillo i Yurrita, Albert del

Deixa un comentari

(Oñati, País Basc, 3 juliol 1899 – Barcelona, 26 març 1976)

Arqueòleg i historiador. Llicenciat a Barcelona (1919) i doctorat a Bolonya (1923), fou catedràtic i secretari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, des del 1942, de la Universitat de Barcelona.

Fundador i director del Museu de Tossa (1935), conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i del de Sitges (1951).

Els darrers anys de la seva vida inicià a la Península els estudis d’arqueologia medieval.

És autor de La cultura del vaso campaniforme (1928), La Costa Brava en la antigüedad (1939), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibèrica (1943), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956), i d’altres obres en col·laboració.

Casanovas i Cladellas, Maria Lourdes

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1934 – )

Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona.

Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l’estat espanyol de l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l’estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques.

Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana.

Casades i Gramatxes, Pelegrí

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 febrer 1855 – 14 març 1947)

Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic.

Publicà diverses memòries al “Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques” i a la “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa”, de la qual fou també director (1892-1917).

Col·laborà també a “La Renaixensa” i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia.

Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès (1903) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d’arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya.

És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l’art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries.

Carbonell i Roura, Eudald

Deixa un comentari

(Ribes de Freser, Ripollès, 17 febrer 1953 – )

Prehistoriador. Llicenciat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en geologia del quaternari a la Universitat de París IV.

Professor de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El 1997 va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica juntament amb l’equip que treballa en el jaciment d’Atapuerca, del qual fou el director.

Cabestany i Fort, Joan-Ferran

1 Resposta

(Barcelona, 1930 – 26 setembre 2013)

Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

És autor d’una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.

Cabanes i d’Escofet, Josep Marià de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 17 juliol 1775 – Barcelona, 4 abril 1842)

Polític liberal i arqueòleg. Germà de Francesc Xavier. Exercí d’advocat de Barcelona, alcalde constitucional de la ciutat (1821-22 i 1835-36) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835. Fou també senador per Lleida.

D’entre les seves obres destaquen: Sobre la importancia de la Numismática (1816), Memorias sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los romanos (1817), Disertación sobre las 800 monedas de oro godas halladas el año 1816 en la Grassa, parroquia de Constantí (1818), Memorias sobre el templo de Hércules existente en Barcelona (1838), Memoria relativa a la iglesia de Santa Maria del Pino de Barcelona (1840).

Posseïa una col·lecció de monedes molt extensa.

Botet i Sisó, Joaquim

2 Respostes

(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)

Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.

President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.

De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Bosch i Gimpera, Pere

17 Respostes

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

Bofarull i Sans, Carles de

4 Respostes

(Barcelona, 3 octubre 1852 – 21 desembre 1927)

Arqueòleg. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Francesc. En ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica.

El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya.

Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d’instruments d’il·luminació, partint de troballes del segle XIII. Publicà diversos escrits.