Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Bru i Llop, Roser

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)

Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.

Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.

Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.

Botey i Vallès, Francesc

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 26 novembre 1931 – Maconi, Querétaro, Mèxic, 14 abril 1996)

Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bota.

Col·laborador, entre altres, de “Serra d’Or”, ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970).

Bosch i Gimpera, Pere

17 Respostes

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

Boronat i Font, Roc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 desembre 1897 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 octubre 1965)

Polític i escriptor. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on s’uní a Francesc Macià i intervingué en els fets de Prats de Molló (1926).

De nou a Barcelona (1931), com a membre de l’Esquerra Republicana, fou regidor de la ciutat. Designat comissari del departament de beneficència municipal (1931), fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de 1934, el cupó del cec.

L’any 1939 s’exilià a Mèxic, on va escriure diferents obres de teatre: La vera llum, Nit d’Otel·lo, L’obstacle (1956, premi Àngel Guimerà de Mèxic).

Bonet i Godó, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1932 – Montreal, Canadà, 25 desembre 1979)

Ceramista i dibuixant. És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec (1961), i a la facultat de ciències de Quebec (1962), i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms: Homenatge a Gaudí (1963).

Ha estat influït per Picasso i, en la seva època superrealista, per Dalí i per Gaudí. Des del 1954 residia a Montreal.

Boixader i Roura, Àngel

2 Respostes

(Vic, Osona, 21 desembre 1889 – Buenos Aires, Argentina, agost 1935)

Periodista i promotor cultural. Col·laborador d’“En Patufet” i “L’Escena Catalana”.

A 20 anys se n’anà a l’Argentina, on escriví en nombroses revistes catalanes. Fou president del Casal Català i propulsà els Jocs Florals de Buenos Aires. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Blanchart i Ferrer, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juliol 1860 – San Salvador, El Salvador, agost 1934)

Baríton i cantant d’òpera. Fou deixeble de Joan Goula a Barcelona, on debutà el 1883 amb Faust, de Gounod. Completà la formació a França i a Itàlia i actuà amb èxit als millors teatres d’Europa i d’Amèrica.

Al Liceu de Barcelona estrenà L’Attaque du moulin, d’Alfred Bruneau, i Bruniselda, d’Enric Morera.

Una de les seves creacions més reeixides fou Falstaff, de Verdi.

Blanch i Castells, Bartomeu

Deixa un comentari

(Monistrol de Montserrat, Bages, 30 novembre 1816 – Buenos Aires, Argentina, 1891)

Compositor. Fou mestre de l’Escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell.

Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s’establí a Buenos Aires.

La seva producció és abundant i l’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.

Bernaus i Serra, Agustí

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)

Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.

Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.

En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.

Benejam i Agell, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)

Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.

Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.

Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.