Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Larrea i Espeso, Joan

(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)

(o Larreu)  Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.

D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.

La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.

Jovés i Torras, Manuel

2 Respostes

(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)

Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.

A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.

Jové i Sarroca, Josep

Deixa un comentari

(Almenara Alta, Urgell, 11 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1947)

Polític. De formació autodidàctica. Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria.

S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya.

Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona (1931) i conseller de foment i sanitat (1931-32) de la Generalitat de Catalunya.

Joseph i Mayol, Miquel

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)

Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).

És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).

Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)

Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.

La localitat de Yorbalinda li deu el nom.

Iglésias, Valentí

Deixa un comentari

(Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)

Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona.

Visqué molt de temps a l’Equador, on fou comissari general de Quito.

Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).

Homs i Bisa, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)

Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.

Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.

Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).

Gusils i Prax, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – Cambridge, USA, 1978)

Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit.

Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L’any següent anà a París.

El seu art s’inscriu en una línia no figurativa.

Guiteras, Ramon

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)

Industrial. Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.

Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.

Guastavino i Moreno, Rafael

2 Respostes

(València, 1 març 1842 – Asheville, Carolina del Nord, EUA, 2 febrer 1908)

Constructor. Format a l’escola de Barcelona, on fou deixeble d’Elies Rogent.

Mestre d’obres i constructor de voltes de rajola prima d’estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran anomenada. Construí, a Catalunya, edificis residencials i industrials (nucli de la Universitat Industrial).

El 1881 emigrà a Nova York, amb el seu fill Rafael Guastavino i Expòsito, on creà la Guastavino Fileproof Construction Co, que aplicava el sistema de coberta catalana a centenars de naus de fàbriques i d’altres construccions.

Amb aquest sistema va fer la biblioteca de Boston, l’hospital de Buffalo i el de Sant Lluc a Nova York.