(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)
Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.
Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).
(Barcelona, segle XIX)
Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d’Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura.
Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).
(Barcelona, 1796 – 1860)
Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.
El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.
Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:
Carles de Fortuny i de Sant-romà (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX) Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.
(Barcelona, 1898 – 1 juliol 1989)
Arqueòleg. Baró d’Esponellà. Fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Obtingué el títol d’enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920.
A més de nombrosos càrrecs estatals, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d’Horticultura (1930).
Com a arqueòleg destacà el seu treball a les excavacions ibèriques de Montjuïc (1946) i a les d’una vil·la romana a la seva propietat de Sant-romà (Tiana). Fou responsable de la secció d’arqueologia i de prehistòria de “La Vanguardia”.
(Barcelona, segle XIX)
Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l’ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa.
Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol.
És autor de Cuadernos del artesano o propietario.
(Montblanc, Conca de Barberà, 22 gener 1897 – 8 febrer 1985)
Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República.
Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938.
Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.
(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)
Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).
Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.
S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.
(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)
Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.
Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.
Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.
El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.
(Vic, Osona, 18 desembre 1851 – Girona, 10 maig 1925)
Catedràtic. Germà d’Antoni.
Professà una càtedra d’agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d’aquesta ciutat de 1895 a 1897.
Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 15 novembre 1927)
Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls.
Dades dels Països Catalans 