Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Mestres i Miquel, Josep

(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 23 gener 1868 – 17 març 1949)

Polític, metge i agrònom. Milità al partit Unió Federal Nacionalista Republicana. Fou diputat provincial el 1909, i més tard vicepresident i president (1913-18) de la diputació de Tarragona.

Va organitzar nombroses societats cooperatives i sindicals, així com també la revista “Tarragona Agrícola”, que va fundar i dirigir. Conseller de la Mancomunitat (1914-18), a instàncies seves es creà una càtedra ambulant d’agricultura.

Fou destituït per la Dictadura de Primo de Rivera de la presidència del col·legi de metges de Tarragona.

Va publicar, entre d’altres, El cultiu de la vinya i tractament de llurs malalties, Experiències d’adobs i El pugó.

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.

Mestre i Artigas, Cristòfol

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1879 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 abril 1969)

Agrònom. Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on hi creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de físico-química per a l’anàlisi electroquímica dels vins.

També creà les estacions de Jumella (1912), de Felanitx (1913), d’Almendralejo (1916) i de Cariñena (1925).

Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès.

Mercader i de Belloch, Enric de

(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)

Apicultor. Germà de Joaquim.

Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.

Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Maspons i Camarasa, Jaume

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)

Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.

Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.

Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).

Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Lluís Martí i Codolar

Martí i Codolar, Lluís

(Barcelona, 24 agost 1843 – 4 novembre 1915)

Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d’administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d’altres.

Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres.

Es dedicà també al perfeccionament de l’agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d’Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l’ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).

Marimon, torre -Vallès Oriental-

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.

El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).

L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.

Marcet i Poal, Adeodat F.

(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)

Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.

Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.