Arxiu d'etiquetes: 1989

Martí i Farreras -germans-

marti_farreras

Ramon Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989)  Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.

Antoni Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1904 – 1973)  Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.

Celestí Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988)  Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.

Mallart i Cutó, Josep

(Espolla, Alt Empordà, 10 juny 1897 – Madrid, 27 desembre 1989)

Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín.

Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de d’Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic.

A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir texts estrangers, alguns d’ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d’altres.

Laia, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1972 – 1989)

Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.

Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.

Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.

Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.

Institut d’Estadística de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1989 – )

(IDESCAT)  Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya.

Enllaç web: Institut d’Estadística de Catalunya

Institut Català d’Estudis Mediterranis

1 Resposta

(Catalunya, 1989 – )

Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència.

Designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània.

Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya.

L’any 2002 es transformà en l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

Enllaç web: Institut Europeu de la Mediterrània

Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació

2 Respostes

(Catalunya, 1989 – )

(ICM)  Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament de presidència.

Creat amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i a la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània. Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània.

S’estructura sobre quatre grans eixos: l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans.

L’escriptor Baltasar Porcel en fou el president del 1989 al 1997.

Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya, que reconeix la tasca de personalitats d’arreu en aquests àmbits.

Institut Català de les Dones

Deixa un comentari

(Catalunya, 1989 – )

Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar les polítiques d’igualtat entre homes i dones.

La seva activitat és doble: d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies (exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona).

Té una seu central a Barcelona i quatre oficines informatives a Catalunya.

Enllaç web: Institut Català de les Dones

Iglésias del Marquet i Olomí, Josep

Deixa un comentari

(Artesa de Lleida, Segrià, 2 gener 1932 – Barcelona, 11 febrer 1989)

Crític d’art i poeta. Fou professor a les universitats de Glasgow (Escòcia) i Victoria i Vancouver (Canadà).

Va exercir de crític d’art en diverses publicacions i en revistes especialitzades.

Ha publicat els següents llibres de poesia visual: Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973).

Fundació Joan Maragall

1 Resposta

(Barcelona, 1989 – )

“Cristianisme i Cultura”  Fundació eclesiàstica privada. Amb reconeixement civil, té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.

Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intel·lectuals cristians. Organitza un simposi internacional anual, seminaris, cicles de conferències i cursos, i promou espais de debat entre el pensament cristià i la cultura laica.

Publica llibres, quaderns i dossiers temàtics. Convoca anualment el premi Joan Maragall per a una obra d’investigació o assaig sobre el tema Ètica. Humanisme i cristianisme.

Enllaç web: Fundació Joan Maragall

Fortuny i de Salazar, Epifani de

2 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1 juliol 1989)

Arqueòleg. Baró d’Esponellà. Fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Obtingué el títol d’enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920.

A més de nombrosos càrrecs estatals, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d’Horticultura (1930).

Com a arqueòleg destacà el seu treball a les excavacions ibèriques de Montjuïc (1946) i a les d’una vil·la romana a la seva propietat de Sant-romà (Tiana). Fou responsable de la secció d’arqueologia i de prehistòria de “La Vanguardia”.