(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.
Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.
Casas i Devesa, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1989
Campañà i Bandranas, Antoni
(Arbúcies, Selva, 15 març 1906 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28 juny 1989)
Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic.
La seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l’interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles.
Després de la guerra civil s’especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista “Luz”.
És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.
Boixader i Bonet, Lluís
(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)
Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.
L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.
S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.
A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.
Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Buscarons i Úbeda, Francesc
(Saragossa, Aragó, 7 febrer 1906 – Barcelona, 6 gener 1989)
Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57).
Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.
Bartrolí i Mas, Jaume
(Barcelona, 23 gener 1918 – 20 juliol 1989)
Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d’ésser campió d’Espanya.
Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).
Balil i Illana, Albert
(Barcelona, 10 juliol 1928 – Valladolid, Castella, 23 agost 1989)
Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d’època romana.
Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona.
Aymà i Mayol, Jaume
(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)
Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.
Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.
Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.
Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.
Aliorna, Editorial
(Barcelona, 1986 – 1989)
Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.
S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.
El 1989 féu suspensió de pagaments.
Trias i Fargas, Ramon
(Barcelona, 27 desembre 1922 – el Masnou, Maresme, 22 octubre 1989)
Economista i polític. Fill d’Antoni Trias i Pujol. Es doctorà en dret a Bogotà (1947) i amplià estudis a Chicago, on obtingué el Master of Arts in Economics. El 1950 tornà a Catalunya, on exercí d’advocat i es vinculà a la universitat.
Llicenciat en ciències econòmiques (1960), guanyà (1962) per oposició la càtedra d’economia política i finances a la Facultat de Dret de València, i el 1972 passà a ocupar la càtedra de finances i sistemes fiscals a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona.
Publicà diversos treballs, entre els quals cal destacar Introducció a l’economia de Catalunya (1972), Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d’una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985).
Principal representant, des del 1975, d’Esquerra Democràtica de Catalunya, en fusionar-se aquesta amb Convergència Democràtica de Catalunya (juny 1978), n’esdevingué el president. Elegit diputat al congrés (1977, 1979 i 1982) i senador (1986), fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982 i novament durant els anys 1988-89.
Fontboté i Mussolas, Josep Maria
(Barcelona, 8 juny 1921 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 23 setembre 1989)
Geòleg. Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja (1946-47) i Neuchâtel (1954). Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català. Per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari féu un treball sobre el Sistema Mediterrani Català. L’any 1954 fou nomenat catedràtic de la universitat de Granada, on impulsà l’escola geològica d’aquella ciutat.
Ha estudiat les serralades Bètiques, que li donà un gran prestigi entre els especialistes europeus. Dels seus treballs destaca el mapa tectònic de la península Ibèrica i les Balears a escala 1:1.000.000, fet en col·laboració (1972-74). Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 