(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)
Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.
Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.
Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).
(Barcelona, desembre 1886 – 1989)
Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.
Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.
El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.
(Sants, Barcelona, 1817 – 1989)
Empresa de productes químics. Creada per Francesc Cros i continuada pel seu fill Joan Cros i Possel. Iniciada amb un capital social de 7.500.000 ptes.
Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italo-grega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander.
Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma de Mallorca i d’altres localitats de l’estat espanyol.
Participà majoritàriament en d’altres empreses de navilieres, de productes agroquímics, de mines de carbó, de productes farmacèutics, d’energia elèctrica, de fertilitzants, etc.
El 1984 les seves vendes foren de 48.343 milions de pessetes i tenia una plantilla de 2.945 empleats.
El 1989 es fusionà amb la Unión de Explosivos Río Tinto SA, i donà lloc a Ercros.
(Barcelona, 1973 – 1989)
(CIDC) Entitat d’administració local. Fundada per la diputació de Barcelona, l’ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona; posteriorment s’hi adheriren les cambres de comerç de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat i la Corporació Metropolitana.
Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació.
Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la de l’estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i tècnica d’arreu del món, accessibles per mitjans teleinformàtics.
Ha creat diverses bases de dades: ECOCAT, d’economia de Catalunya, i el Banc d’Estadístiques Municipals, amb dades dels municipis de Catalunya. Edita diverses publicacions, com l’Anuari Estadístic de Catalunya (des del 1985).
El 1989 es convertí en l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
(Catalunya, 1976 – 1989)
Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).
Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.
Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.
(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)
Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.
De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).
(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.
Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.
(Arbúcies, Selva, 15 març 1906 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28 juny 1989)
Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic.
La seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l’interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles.
Després de la guerra civil s’especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista “Luz”.
És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.
(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)
Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.
L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.
S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.
A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.
Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
(Saragossa, Aragó, 7 febrer 1906 – Barcelona, 6 gener 1989)
Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57).
Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 