(Eivissa, 26 juny 1989 – )
(EEIF) Obra enciclopèdica. Iniciada per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Fou projectat el 1989, i es començà a editar el 1995.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes. És d’estructura alfabètica i fins al 2006 s’havien editat nou volums dels deu que es previst que tinguí l’obra completa.
El primer director fou Joan Marí i Tur succeït per Felip Cirer i Costa.
Enllaç web: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
(València, 16 juny 1916 – 17 maig 1989)
Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista “Acció Valenciana” (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933).
Posteriorment s’ha dedicat a l’erudició literària: Las fiestas valencianas y su expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.
(País Valencià, 5 setembre 1989 – 29 novembre 2013)
Canal de la televisió autonòmica valenciana, creat dins l’ens de Televisió de Valencia (TVV).
El 2013, amb moltes protestes dels treballadors i de diversos col·lectius i partits polítics, el govern valencià del PP va posar fi a les emissions.
El 10 de juny de 2018 es va reobrir amb el nom d’À punt.
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Madrid, 1965 – 1989)
Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.
(Espolla, Alt Empordà, 10 juny 1897 – Madrid, 27 desembre 1989)
Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín.
Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de d’Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic.
A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir texts estrangers, alguns d’ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928), La formación profesional en España (1933) i d’altres.
(Barcelona, 1972 – 1989)
Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.
Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.
Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.
Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.
(Catalunya, 1989 – )
(IDESCAT) Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya.
Enllaç web: Institut d’Estadística de Catalunya
(Catalunya, 1989 – )
Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència.
Designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània.
Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya.
L’any 2002 es transformà en l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Enllaç web: Institut Europeu de la Mediterrània
(Catalunya, 1989 – )
(ICM) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament de presidència.
Creat amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i a la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània. Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània.
S’estructura sobre quatre grans eixos: l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans.
L’escriptor Baltasar Porcel en fou el president del 1989 al 1997.
Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya, que reconeix la tasca de personalitats d’arreu en aquests àmbits.
Dades dels Països Catalans 