(Gràcia, Barcelona, 1883 – Vilajuïga, Alt Empordà, 11 febrer 1972)
Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer.
Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural.
Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)
Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.
El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.
Va dedicar-se també al serial radiofònic.
(Bullas, Múrcia, 16 gener 1900 – Madrid, 25 agost 1972)
Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta.
Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37).
Dirigí “Acción”, “Sindicalismo” (1933-35) i “Fragua Social” (1936-39).
En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic, d’on tornà per residir a València (1967).
(Barcelona, 1972 – )
Periòdic. Aparegut d’una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir d’aquell any amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual.
És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà.
Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador.
(Barcelona, 1972 – 1989)
Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.
Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.
Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.
Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 juny 1888 – Madrid, 29 novembre 1972)
Instrumentista de contrabaix. Pertanyent a una vella família de músics de Banyoles.
Fou cofundador de la cobla Barcelona (1922).
Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu, de lluïment de contrabaix.
Havia donat a conèixer algunes sardanes.
(Catalunya, 1972 – )
(JIF) Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.
El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).
En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.
En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.
La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.
Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 13 novembre 1881 – Barcelona, 5 juny 1972)
Físic i matemàtic. Fou professor de l’Escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Col·laborà amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i a la secció sísmica de l’Observatori Fabra.
Inventà el pluviòmetre d’intensitats del seu nom, usat arreu del món, i un anemòmetre d’aspiració (1913). És autor d’unes 30 publicacions.
Fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1926-31).
(Barcelona, 1885 – 1972)
Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de “Radiosola” (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923).
Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923).
Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’estat espanyol, els Orphea Films (1932).
Dirigí la “Revista Electrotécnica” de Barcelona (1931-71).
(Barcelona, 7 octubre 1899 – Mèxic, 1972)
Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934.
Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d’Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya al front d’Aragó i a la defensa de les costes.
El 1939 s’exilià a França. Després d’estar internat a Argelers, passà a Mèxic.
Fou el pare de l’escriptor i guionista de cinema Josep Lluís Guarner i Alonso.
Dades dels Països Catalans 