(Catalunya, 1972 – 1982)
Grup d’arquitectes catalans i espanyols. Recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la Tendenza.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en castellà, “2C Construcción de la Ciudad”, que aparegué entre el 1972 i el 1982.
En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa i Joan Francesc Chico i Contijoch.
(Barcelona, 15 desembre 1972 – )
“Sete Gibernau” Motociclista. Nét de Francesc Bultó, cofundador de Montesa i fundador de Bultaco. Començà competint en trial i motocròs, i el 1990 passà a la competició de velocitat.
El 1996 debutà en el mundial en la categoria de 250 cc, però el 1997 canvià a 500 cc i quedà cinquè del Mundial.
Es va retirar al novembre de 2006, amb una breu reaparició el 2009.
(Barcelona, 24 octubre 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 abril 1972)
Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18 desembre 1935).
Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s’exilià a l’Argentina.
Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).
(Puerto Rico, 1972 – )
Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.
Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.
Enllaç web: Fundació Pau Casals
(Barcelona, 13 desembre 1891 – Caracas, Veneçuela, 10 juny 1972)
Polític socialista. Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona.
Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de “Justícia Social” i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932.
El juliol de 1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d’agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d’Economia.
S’exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà.
En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)
Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).
(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)
Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.
Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).
Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).
S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.
Ha publicat Presència (Mèxic 1965).
(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)
Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.
Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.
Dades dels Països Catalans 