Arxiu d'etiquetes: 1936

Goday i Casals, Josep

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 6 setembre 1881 – Barcelona, 15 maig 1936)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905.

Arribà al càrrec d’arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi.

En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l’edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona.

També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l’Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924).

Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d’altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l’estil neocentista.

Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L’arquitectura romànica de Catalunya (1909-19).

Gimpera i Flaquer, Teresa

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)

Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema.

Actuà en films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).

Giménez i Malla, Ceferino

Deixa un comentari

(Benavent de Segrià, Segrià, 26 agost 1861 – Barbastre, Aragó, 9 agost 1936)

Beat. Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar.

Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936.

El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.

Gelpí i Vintró, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)

Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.

Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.

Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

Gay i Coll, Francesc

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)

Escriptor teatral. Rector de la Pinya.

En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.

Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.

Gassull i Duro, Eugeni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)

Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.

De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.

El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.

De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.

També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.

Galera i Monegal, Montserrat

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Front d’Esquerres de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 4 febrer 1936)

Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.

Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l’amnistia política i social, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu.

Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.