(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)
Escriptor i periodista en llengua castellana.
Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Londres, Anglaterra, 1849 – Viena, Àustria, 1936)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’Alfons Carles I, germà de Carles.
El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina.
Es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió.
(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)
Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l’Ajuntament barceloní a París i a Roma.
Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l’Havana i Nova York.
Conreà principalment la pintura de paisatge.
(Barcelona, 1913 – 1936)
Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.
Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.
(Barcelona, 1874 – 1936)
Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).
Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).
(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)
Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.
Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.
Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.
Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.
(Barcelona, maig 1926–desembre 1936 – 1969- )
Col·lecció de publicació mensual de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró.
Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina.
El 1969 hom n’inicià una nova col·lecció, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans.
(la Portella, Segrià, 1936 – Terrassa, Vallès Occidental, 12 maig 2016)
Manyà i pintor. Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s’hi plenament.
Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)
Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.
El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.
Dades dels Països Catalans 