Arxiu d'etiquetes: 1928

Barbany i Sallent, Maria Rosa

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1928 – )

Soprano. Cursà la seva carrera al Conservatori Municipal de Música amb Concepció Callao. El 1953 guanyà el premi extraordinari de Barcelona. El mateix any obtingué una beca per estudiar a Itàlia.

Es diplomà a l’Accademia Nazioanle Santa Cecilia de Roma. Aconseguí durant quatre anys consecutius beca a l’Accademia Chigiana de Siena. El 1956, novament becada, anà a Stuttgart, on s’especialitzà en obres de Mozart.

Dedicada amb predilecció al lieder, ha recorregut diversos països fent recitals d’aquesta especialitat i d’oratoris i òperes de cambra, sempre amb bons èxits.

Balil i Illana, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juliol 1928 – Valladolid, Castella, 23 agost 1989)

Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d’època romana.

Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona.

Balasch i Recort, Manuel

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)

Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.

Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Associació Catalana de la Premsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1920 – 1928)

Entitat. Fundada per tal d’agrupar tots els periodistes del Principat que per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d’aleshores.

Tingué com a president Sebastià J. Carner, redactor un temps d’“El Correo Catalán” i director de la revista “La Hormiga de Oro”. Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària.

El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué.

Assemblea Constituent del Separatisme Català

6 Respostes

(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928 – 2 octubre 1928)

Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l’Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d’aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol.

A l’assemblea es va aprovar una constitució provisional de la República Catalana i s’intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.

Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura

3 Respostes

(Barcelona, 1928 – 1934)

Publicació anual. Òrgan de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.

A part dels treballs literaris i lingüístics -entre els quals destaca un “suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic” de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans- publicava recensions i bibliografia de la llengua i la literatura catalanes.

Andreu i Grau, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1841 – 3 octubre 1928)

Doctor en farmàcia. Preparà unes pastilles per a la tos, molt populars, que li van permetre d’organitzar uns importants laboratoris farmacèutics (doctor Andreu).

Conferenciant i col·laborador als mitjans de comunicació de l’època. Fou president honorari de tots els col·legis farmacèutics d’Espanya.

També impulsà la urbanització de Sant Gervasi de Cassoles, a Barcelona, i de la muntanya del Tibidabo.

Altisent i Balmas, Aurora

3 Respostes

(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)

Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.

En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.

Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.

Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.

Rusiñol i Prats, Albert

3 Respostes

(Barcelona, 5 agost 1862 – 13 març 1928)

Fabricant i polític. Fill d’una família d’industrials i germà de Santiago Rusiñol. Treballà des de jove en una fàbrica de filatura i poc després organitzà a Manlleu la fàbrica de Rusiñol Germans, de la qual fou director gerent. Fou fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter i contribuí al desenvolupament econòmic d’aquella regió.

Partidari del proteccionisme, fou contrari a l’autonomia de Cuba. El 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, i el 1900 fou el delegat d’Espanya a l’Exposició Universal de París.

Milità a la Lliga Regionalista, de la qual fou elegit president, però dimití el 1904 com a protesta contra el discurs de Cambó a Alfons XIII de Borbó en la seva visita a l’ajuntament de Barcelona, malgrat el retraïment acordat.

Fou diputat a les corts per Barcelona el 1901 i el 1903, i senador en diverses legislatures; les seves intervencions foren sobre la qüestió catalana, especialment quan tingué lloc la formació de la Solidaritat. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Banc Vitalici d’Espanya (1926).

Maspons i Casades, Oriol

1 Resposta

(Barcelona, 23 novembre 1928 – 12 agost 2013)

Fotògraf. Residí un temps a París. De nou a Barcelona, treballà com a fotògraf per a una casa editorial. Feia també fotografies de mostres d’arquitectura, així com d’altres per a portades de discos i per a il·lustració de llibres.

El Museu d’Art Modern de Nova York li comprà tres fotografies, fet que el converteix en el primer professional del país amb tres obres en aquella institució. També li n’adquirí una l'”Annual Photography” (1959).

“El Photography Year Book” li publicà obres en 1961, 1963, 1964 i 1966. En 1964 l’havia nomenat Star Photographer i li havia publicat quatre pàgines de retrats femenins i dues de text.

Ha sigut un dels professionals catalans més sol·licitats.