(Vic, Osona, 1854 – 1928)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d’una remarcable qualitat.
(Vic, Osona, 1854 – 1928)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou imatger notable i bon restaurador. Realitzà figures de pessebre artístic d’una remarcable qualitat.
(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)
Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.
Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).
Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.
Pilar Blasco i Monterde (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992) Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.
Alexandre Blasco i Monterde (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988) Pintor. Destacà com a aquarel·lista.
Adrià Blasco i Monterde (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.
(la Garriga, Vallès Oriental, 28 abril 1928 – Madrid, 10 desembre 2004)
Compositor i director d’orquestra. Fill de Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà de Gabriel. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache.
Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons.
Residí a Madrid, on dirigí el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)
Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.
Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.
(Barcelona, 1928 – 1936)
Col·lecció d’obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums.
Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels segles XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d’obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors.
(Barcelona, 1928 – )
Col·lecció de novel·la en català d’Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l’etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64).
El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren.
L’any 1982, en haver-se constituït novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s’inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l’any, sota la direcció d’un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala.
(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)
Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.
Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.
El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.
Publicà diverses obres de geografia i història.
(Barcelona, 1838 – 1928)
Editor. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà de Julià. Va contribuir que la casa Bastinos, fundada pel seu pare, fos una de les primeres editorials d’Espanya en el camp de l’ensenyament.
És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, entre les quals cal fer esment de: Mosaico literario epistolar (1866), Armonia social (1873), Hojas secas (1894-1912) i Estudios y recuerdos (1925).
Fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” (1859-1900).
(Barcelona, 4 juny 1855 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 12 octubre 1928)
Metge neuròleg. De família de metges, va cursar la carrera de medicina a Barcelona.
Fou un dels fundadors de la moderna escola de neurologia de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Va descriure, per primera vegada, la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (malaltia de Barraquer-Simons), el reflex de prensió plantar, etc.
Per les seves recerques en el camp de la neurologia és considerat un dels capdavanters en l’avenç d’aquesta branca mèdica al nostre país.