Arxiu d'etiquetes: 1924

Jardí i Casany, Enric

5 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1924 – 20 octubre 1998)

Assagista i historiador. Fill d’Enric Jardí i Miquel. Es llicencià en dret i fou fundador de la revista “Ariel”.

Dedicat a l’assaig, sobretot a l’artístic, la seva bibliografia comprèn títols com La responsabilitat civil derivada de l’acte il·lícit (1958), Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), Eugeni d’Ors (1963), El doctor Robert i la seva època (1969), Història d’Els Quatre Gats (1972); les monografies d’art Tres diguem-ne desarrelats (1966), Nonell (1969), Torres García (1973), Joaquim Mir (1975) i Pau Klee (1990).

Altres títols de la seva extensa producció són Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb Josep M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), Els moviments d’avantguarda a Barcelona (1983), Nou converses amb Jordi Mercade (1985), tres estudis sobre Macià –Francesc Macià, el camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de la Generalitat (1980) i Francesc Macià, president de Catalunya (1982)- i dos sobre Companys –Lluís Companys, president de la Generalitat (1991) i Companys i el sis d’octubre (1997).

Grup de “La Batalla”

Deixa un comentari

(Barcelona, 1922 – 1924)

Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.

Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.

Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

Granero i Sierra, Lluïsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 agost 1924 – 27 març 2012)

Escultora. Ha participar en exposicions celebrades a Barcelona i a Madrid i ha obtingut diversos premis.

Moltes de les seves escultures, que segueixen el corrent classicista, ocupen llocs públics a Barcelona.

González i Sugranyes, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 6 gener 1838 – Barcelona, 9 juny 1924)

Polític i historiador. Havia estat caixista d’impremta.

Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona.

Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915).

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gironès, El -revista-

3 Respostes

(Girona, 13 febrer 1916 – 6 desembre 1924)

Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.

Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, ciència i literatura.

Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix.

Giralt i Alemany, Pere

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)

Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).

Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).

Gasol i Almendros, Josep Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Gaseta de les Arts

6 Respostes

(Barcelona, 15 maig 1924 – 1930)

Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.

En la segona època (1928-30) es fusionà amb “La Ciutat i la Casa” i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet.

Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

Gallach, Institut

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1979)

Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.

Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

El 1979 fou adquirida pel grup Océano.