Arxiu d'etiquetes: 1924

Gasol i Almendros, Josep Maria

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Gaseta de les Arts

(Barcelona, 15 maig 1924 – 1930)

Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.

En la segona època (1928-30) es fusionà amb “La Ciutat i la Casa” i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet.

Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

Gallach, Institut

(Barcelona, 1924 – 1979)

Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.

Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

El 1979 fou adquirida pel grup Océano.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Ferrer i Puigdemont, Lluís

(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)

Instrumentista i director de cobla.

Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.

Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.

Ferrer i Piera, Pau

(Barcelona, 1873 – Sitges, Garraf, 1924)

Metge. Fou deixeble dels doctors Bartomeu Robert i Jaume Ferran, amb els quals estudià clínica i bacteriologia, respectivament.

Fou professor de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona del 1905 al 1920, any en què n’obtingué la càtedra. Fou nomenat degà de facultat el 1924.

Investigà sobre la tuberculosi i publicà Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo

(Barcelona, 30 abril 1924 – Madrid, 10 febrer 2002)

Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees.

El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques.

El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d’Alianza Popular, d’on fou elegit vice-president i del qual se’n separa a finals del 1978.

Autor d’assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).

Federació Comunista Catalano-Balear

(Catalunya, 1924 – 1935)

Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d’Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari “La Batalla” des de la fi del 1922.

Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM).

Joaquim Maurín en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

Dexeus i Trias de Bes, Josep Maria

(Barcelona, 27 juny 1924 – 1 abril 2016)

Ginecòleg. Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (1956).

Dirigí la Maternitat de Barcelona (1961-73) i l’Institut Dexeus des del 1973 fins al 1990, any en què n’ocupà la presidència.

Ha publicat obres de ginecologia i obstetricia i fou membre de diverses societats d’aquestes disciplines, tant nacionals com internacionals.

Dauer i Cirlot, Hermínia

(Barcelona, 1924 – 1 novembre 2015)

Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès.

També estudià cant.