(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)
Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.
És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).
(València, 1862 – 1924)
Pintor. Autor de marines i de paisatges.
El Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 març 1924 – 1993)
Poeta. És autor dels reculls Poesies, editat el 1953, i Crit, aparegut el 1962.
(Barcelona, 1 novembre 1867 – 27 octubre 1924)
Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures.
(Catalunya, 1924 – 1964)
Companyia. Creada per a construir i explotar la línia de Tortosa a la Cava, que fou inaugurada durant els anys 1926 i 1927.
El 1964 renuncià a l’explotació d’aquesta línia, que passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta i que fou clausurada el 1968.
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
(Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924)
Poeta. Fundà la revista “Muntanyes Regalades”, de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Antoni Maria Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear.
Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904).
(la Figuera de Falset, Priorat, 1924 – segle XX)
Pintor. Estudià a l’Escola Massana de Barcelona.
Ha conreat de preferència el paisatge.
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.
El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.
(Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)
Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol.
Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.
Dades dels Països Catalans 