Arxiu d'etiquetes: 1918

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.

Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.

Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

Riera i Clavillé, Manuel

Deixa un comentari

(Premià de Mar, Maresme, 29 abril 1918 – 15 març 2007)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941.

Col·laborà a la fundació de bon nombre d’institucions barcelonines, com l’Institut d’Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l’Institut d’Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president.

També fou membre de l’acadèmia orsiana del “Faro de San Cistóbal”, al qual ingressà amb el parlament Eugeni d’Ors i la unitat moral d’Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes.

Fundà la “Revista Europa”, que dirigí. Fou editorialista de la revista “Cisneros”, de Madrid. Col·laborador habitual de “La Vanguardia” i “El Noticiero Universal” de Barcelona.

Ës autor dels llibres El combate de la inteligencia (1951), Acción Europeista (1963) i El despegue de la gran sociedad (1965).

Lluís Puiggener i Fernández

Puiggener i Fernández, Lluís

(Barcelona, 23 agost 1847 – 12 octubre 1918)

Escultor. Format al taller de Venanci Vallmitjana. És autor de l’estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l’any 1887 i premiada l’any següent en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l’any 1936, l’actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original.

També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l’any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables.

És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l’original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Gent Nova

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)

Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.

Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.

Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.

La col·lecció completa la formen 854 números.

Gatell i Domènech, Josep Ildefons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 1918)

Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.

Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.

Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Gasull i Martínez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)

Malacòleg.

Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.

Galí i Duffour, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)

Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).

La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.

Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.

Furnó i Abad, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)

Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).

A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.

S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.

Figa i Faura, Lluís

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)

Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.

Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.

És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.

Ferrer i Mascort, Josep

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 24 abril 1875 – 10 febrer 1918)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona.

Fou jutge a Palafrugell, on dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”.

Publicà a les seves pàgines, amb el pseudònim d’Anco Màrcio, unes impressions literàries sota l’epígraf d’Instantànies. Amb aquest títol foren reunides en un volum d’edició pòstuma (1921).