Arxiu d'etiquetes: 1918

Vallvé i Ventosa, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)

Escenògraf. Deixeble de Salvador Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.

Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.

Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.

Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.

Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.

Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

Riera i Clavillé, Manuel

Deixa un comentari

(Premià de Mar, Maresme, 29 abril 1918 – 15 març 2007)

Escriptor. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1940. Féu el doctorat el 1941.

Col·laborà a la fundació de bon nombre d’institucions barcelonines, com l’Institut d’Estudis Europeus, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, del qual fou conseller i delegat adjunt, i l’Institut d’Estudis Nord-americans, del qual fou vice-president.

També fou membre de l’acadèmia orsiana del “Faro de San Cistóbal”, al qual ingressà amb el parlament Eugeni d’Ors i la unitat moral d’Europa. Actiu conferenciant, especialment sobre temes europeistes.

Fundà la “Revista Europa”, que dirigí. Fou editorialista de la revista “Cisneros”, de Madrid. Col·laborador habitual de “La Vanguardia” i “El Noticiero Universal” de Barcelona.

Ës autor dels llibres El combate de la inteligencia (1951), Acción Europeista (1963) i El despegue de la gran sociedad (1965).

Lluís Puiggener i Fernández

Puiggener i Fernández, Lluís

(Barcelona, 23 agost 1847 – 12 octubre 1918)

Escultor. Format al taller de Venanci Vallmitjana. És autor de l’estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l’any 1887 i premiada l’any següent en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l’any 1936, l’actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original.

També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l’any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables.

És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l’original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Moliné i Roca, Miquel

(Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1918)

Escriptor. Fou un dels professionals més coneguts de la crítica taurina, que exercí en diverses publicacions periòdiques, sota el pseudònim de Caricias.

Del 1878 al 1890 dirigí la revista “La Pica”, que havia fundat.

És autor de tres llibres sobre la seva especialitat.

Mola i Mateu, Jaume Manuel

(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)

Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.

És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.

Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.

Mercè i Sendra, Francesc

(Lleida, 1889 – 1918)

Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina.

Col·laborà a les revistes locals “Lo Gat del Famades” i “La Poticràcia”.

Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso.

De retorn (1916), dibuixà a l’estudi de Joaquim Xaudaró a Barcelona.

Morí tuberculós.

Massana i Bancells, Marcel·lí

(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)

“Panxo”  Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.

Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.

Mas i Sardà, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 1905)

Financer. El 1854 fundà, amb el seu soci J. Vilalta, la Banca Vilalta i Mas; mort el soci (1860), l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F. Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà (1949).

El seu nét Josep Maria Mas-Sardà i Sells (Barcelona, 1918 – ? ) fou president d’aquesta banca des del 1962.

Martí i Cristià, Josep

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 19 agost 1884 – Barcelona, 6 novembre 1918)

Músic. Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell.

Escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.