(Barcelona, 1 abril 1830 – 3 setembre 1919)

Escultor. Fill de Felip Vallmitjana i germà d’Agapit i, com ell, deixeble de Damià Campeny. Col·laborà amb el seu germà en les escultures de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.

La culminació del seu art esdevingué amb la Trinitat, d’inspiració miquelangelesca, i el Naixement de Venus (parc de la Ciutadella). Sentí un gran interès per l’escultura vitrificada.

Fou professor i membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. La seva producció fou molt extensa, i la seva influència, molt important. Deixebles seus foren Alentorn, Atché, Suñol, Llimona, etc. Fill seu fou el també escultor Venanci Vallmitjana i Abarca, així com també Agapit i August.