(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)
Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.
Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.
Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.
(Olot, Garrotxa, 1918 – 1993)
Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista i com a autor de retrats de personatges del teatre, del ballet i del circ.
(Alacant, 1858 – 1918)
Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Barcelona, 1918 – 1991)
Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.
Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)
Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.
Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(València, 1870 – Barcelona, 1919)
Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).
Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.
Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
Dades dels Països Catalans 