Arxiu d'etiquetes: 1913

Fernández de Villalta i Comella, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1913 – 4 juliol 2003)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC.

Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d’una vuitena de treballs en col·laboració amb Miquel Crusafont.

Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.

Mercader i del Rio, Jaume Ramon

(Barcelona, 7 febrer 1913 – l’Havana, Cuba, 19 octubre 1978)

Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader.

Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics.

Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20 d’agost de 1940.

Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l’URSS, on fou condecorat amb l’Estrella d’Or, i després anà a Cuba.

Marraco i Ferrer, Josep

(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)

Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.

El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II de Borbó, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Domingo Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).

Fou un gran improvisador a l’orgue.

Mallorquí i Figueroa, Josep

(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)

Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.

El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.

Va dedicar-se també al serial radiofònic.

Lunes i Boloix, Narcís

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 15 gener 1913 – 20 setembre 1987)

Escriptor. D’estil popular, ha publicat, en poesia, Íntimes (1952), i en teatre, Dos secrets dins la nit (1956), El gran sotrac (1957) i Cançó de tots els temps (1978).

Ha dirigit la revista “Mes”.

Lluch i Tamarit, Vicent

(València, 17 novembre 1913 – Barcelona, 5 abril 1995)

Director cinematogràfic. Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l’obra de Salvador Espriu.

Llongueras i Galí, Josep Jordi

(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)

Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.

Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.

Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.

Era germà de Bartomeu i de:

Joan Llongueras i Galí  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX)  Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.

Lectura Popular

(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)

Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.

Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.

Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.

Laguarda i Fonollera, Joan Josep

2 Respostes

(València, 22 abril 1866 – Barcelona, 4 desembre 1913)

Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València.

Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899.

Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers.

Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català.

Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.

Jovestels de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – abans 1920)

Grup d’escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira.

S’acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu “Civilitat”.

Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar.