(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)
Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).
És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.
(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
Antoni Català (Barcelona, segle XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona.
Domènec Català (Catalunya, segle XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.
Joan Català (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.
Joan Català (Catalunya, segle XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.
Vicent Català (Alacant ?, 1913 – segle XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.
(Taradell, Osona, 1913 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.
Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
(Barcelona, 1913 – 1932)
Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (16 volums).
Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.
(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)
Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.
Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Barcelona, 1913 – 1936)
Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.
Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.
(Barcelona, 1850 – 1913)
Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.
Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.
Dades dels Països Catalans 