Arxiu d'etiquetes: paleontòlegs/ues

Villalta i Comella, Josep Fernández

Veure> Fernández de Villalta i Comella, Josep (paleontòleg).

Fernández de Villalta i Comella, Josep

(Barcelona, 1913 – 4 juliol 2003)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC.

Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d’una vuitena de treballs en col·laboració amb M. Crusafont.

Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.

Via i Boada, Lluís

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1910 – Barcelona, 14 novembre 1991)

Paleontòleg i geòleg.

Continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i director del Museu Geològic J. Almera, i professor investigador del CSIC.

Es va especialitzar en carcinologia fòssil i en les faunes triàsiques.

Truyols i Santonja, Jaume

(Sabadell, Vallès Oriental, 18 març 1921 – Oviedo, Astúries, 28 agost 2013)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1945) i doctorat a Madrid, col·laborà amb M. Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit.

Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès (1956, amb M. Crusafont i J.F. de Villalta) i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors (1956, amb Crusafont). Aquesta darrera publicació tingué ressò mundial en presentar gràficament l’evolució contínua de la geometria dental dels carnívors.

Contribuí en l’organització de cursets de paleontologia a Sabadell, entre el 1952 i el 1958, i en d’altres reunions internacionals.

A Oviedo dedicà la seva activitat investigadora vers la paleontologia del Paleozoic. Hi ha creat un laboratori i un equip nombrós de paleontòlegs.

Ha publicat més de dos cents treballs científics, articles de divulgació i alguna traducció, com El grup zoològic humà, de P. Teilhard de Chardin.

Membre fundador de la Sociedad Geológica de España i la Sociedad Española de Paleontología (de la qual fou president fins el 1988), membre de l’Associació Internacional de Paleontologia i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales.

Renzi i de la Fuente, Miquel de

(Barcelona, 17 juliol 1941 – )

Geòleg, paleontòleg i poeta.

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels mol·luscs de l’Eocè, i estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils.

Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena (1978), Les sales d’espera (1981), Descripció d’un riu (1983), L’assalt al jardí (1986) i El missatger i les ciutats (1990).

Porta i Vernet, Jaume de

(Reus, Baix Camp, 1929 – )

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1957) i doctorat (1966) a la Universitat de Barcelona, ha estat professor en diverses universitats.

L’any 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander (Bucaramanga), a l’Instituto de Ciencias Naturales de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià.

De retorn a Catalunya, fou professor de paleontologia d’invertebrats (1968); posteriorment es traslladà a Salamanca, com a catedràtic, i més tard retornà a Barcelona.

Especialitzat en invertebrats fòssils del Neogen i Quaternari, especialment de les ribes mediterrànies, i en dipòsits plistocens, terrasses i platges antigues i les oescil·lacions que ha sofert el nivell de la mar.

S’ha ocupat també de qüestions biostratigràfiques del Neogen, i en general dels límits de la unitat dels terrenys miocènics, pliocènics i quaternaris més recents.

Madern i Carreras, Martí

(Cabanes d’Empordà, Alt Empordà, 18 març 1896 – Cervera, Segarra, 19 febrer 1975)

Paleontòleg.

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos.

Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals.

La seva col·lecció de més d’un miler de fòssils de la Segarra, fou entregada pels seus descendents al Museu de Paleontologia de Barcelona.

Institut Català de Paleontologia

(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )

(ICP)  Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.

Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.

Enllaç web: Institut Català de Paleontologia

Gibert i Clols, Josep

(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)

Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.

Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.

Calzada i Badia, Sebastià

(Barcelona, 8 desembre 1932 – )

Paleontòleg. Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia (1958-61) i es doctorà a Barcelona l’any 1975.

Compaginà els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu del Seminari de Barcelona.

Especialista en braquiòpodes del Cretaci, hi ha publicat una cinquantena de treballs.