(Barcelona, 1913 – 26 febrer 1993)
Pintor. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Dedicat principalment a la pintura de paisatges, el seu impressionisme inicial ha evolucionat vers un llenguatge que denota la influència fauve.
Després de la seva primera exposició, a la galeria Syra de Barcelona (1934), ha exposat en aquesta ciutat en nombroses ocasions, algunes amb temàtica marroquina. També ha exposat a diverses ciutats espanyoles i a altres països.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 setembre 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 11 març 1959)
Editor i poeta. Dirigí “El Diari Mercantil” (1932-33) i “Avui-Diari de Catalunya” (1933). Contribuí a crear els “Quaderns Literaris” (1934-38) i “Rosa dels Vents” (1936).
Durant la guerra civil publicà “Avui”, dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort.
Fundà l’editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés.
Fou el pare de Clara Janés i Nadal.
(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)
Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.
El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.
Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).
(Londres, Regne Unit, 9 abril 1913 – Cadaqués, Alt Empordà, 15 octubre 1971)
Arquitecte i dissenyador. Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona.
Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc.
(Barcelona, 1913 – segle XX)
Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.
És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres.
És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc.
Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.
(Barcelona, 4 juliol 1912 – 4 gener 1913)
Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística.
La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors.
Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d’El Gall de la Passió.
(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)
Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).
Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.
(Barcelona, 17 abril 1913 – 1979)
Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena.
(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.
Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).
Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.
(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)
Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.
Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.
Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.
Dades dels Països Catalans 