(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
Benavent i Rocamora, Gaietà
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1910
Armengou i Feliu, Josep
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
Aguiló i Fuster, Plàcid
(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
Serrahima i Bofill, Alfons
(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)
Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.
Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.
Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.
El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.
Gascon i Ferré, Ricard
(Barcelona, 19 març 1910 – 10 novembre 1988)
Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l’any 1945 s’estrenà com a director.
Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).
Garcia i Robles, Josep
(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)
Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.
Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.
És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.
Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.
Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.
Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de
(Catalunya, 1681 – després 1755)
Varvassor de Foixà i de Boixadors.
Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.
El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (Catalunya, segle XVIII – 1800) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Narcís de Foixà i d’Andreu (Catalunya, segle XVIII – 1843) Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:
Narcís de Foixa i de Miquel (Catalunya, segle XIX – 1866) Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:
Enric de Foixà i de Bassols (Catalunya, segle XIX – 1910) Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)
Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.
Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.
Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.
Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).
Fàbregas i Barri, Esteve
(Lloret de Mar, Selva, 9 setembre 1910 – 16 agost 1999)
Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l’àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970).
Ha escrit també una detallada biografia del pintor Josep de Togores (1970).
Altres obres seves són: Alba de prima (1977), La serp es mossega la cua (1978), Boira il·luminada (1980), etc.
Espinalt i Font, Maria
(Barcelona, 29 juliol 1910 – 25 juny 1981)
Soprano. Després d’haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d’amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l’any 1931.
Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.
Dades dels Països Catalans 