(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Ha efectuat nombroses exposicions individuals.
(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Ha efectuat nombroses exposicions individuals.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)
Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.
Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.
Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.
El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 27 maig 1983)
Escriptor. Poeta postsimbolista, ha publicat Primeres rimes (1934), Obra poètica (1967), amb pròleg de Joan Oliver, i La darrera nit (1982).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 desembre 1910 – Barcelona, 2 març 1975)
(o Mestres i Puiggibert) Dibuixant humorístic i realitzador de cinema d’animació.
Començà a “Vilanova Esportiva” (1926) i fundà amb Manuel Amat la revista literària “Prisma” (1930-36).
Traslladat a Barcelona, col·laborà a “Films Selectos”, “Mirador”, “Xut!”, “La Rambla”, “En Patufet”, “L’Esquitx”, “TBO”, “El Once”, “Tururut…!”, etc. Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil “Pocholo” de València.
Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà (1940-45).
Participà en la realització d’Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños.
(Barcelona, 17 setembre 1910 – 4 febrer 1963)
Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l’Hospitalet de Llobregat.
Ha pintat temes florals, retrats i marines.
L’ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.
(Olot, Garrotxa, 1910 – Girona, 1987)
Arquitecte (1940).
S’ha dedicat quasi exclusivament a la restauració d’edificis, sobretot a Girona, entre les quals hi ha l’absis de la catedral, el projecte i la decoració de la planta baixa de la casa de Misericòrdia, la restauració de l’església de l’hospital provincial de Santa Caterina, etc.
Ha estat arquitecte de la diputació de Girona.