Arxiu d'etiquetes: 1898

Bausili i Sanromà, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)

Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.

El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.

El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).

Barrillón i Paradell, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)

Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.

S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.

Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).

Babot i Boixeda, Pere

Deixa un comentari

(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)

Metge endocrinòleg i analista clínic.

Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).

Augé i Montanyà, Ramir

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)

Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.

Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.

Aragó i Ribas, Bonaventura

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – Barcelona ?, 22 octubre 1898)

Farmacèutic. Destacà pels seus estudis agronòmics, que oferí en nombroses obres.

La més important fou la titulada Diccionario enciclopédico de agricultura, ganaderia e industrias rurales (1885).

Alemany i Vall, Romà

Deixa un comentari

(Cassà de la Selva, Gironès, 6 juny 1898 – Catalunya, 1991)

Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya.

Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).

Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1898 – )

Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d’arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l’Agrupació.

Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant les dècades de postguerra es constituiren les seccions d’escalada, d’alta muntanya, de minyons, d’espeleologia i de submarinisme.

Al final dels anys 1960 el butlletí publicat des del 1946 donà pas a la revista “Cingles”.

La dècada dels 1970 estigué marcada per les expedicions científiques a l’Iran (1971), al Kilimanjaro i Mont Kenya (1973), a Groenlàndia (1974), als Andes (1975), a Alaska (1975) i a l’Hindu Kush (1976), entre d’altres.

Durant els anys 1980 i 1990 s’assoliren importants fites per a l’alpinisme mataroní i català a l’Himalaia, sovint deslluïdes per tragèdies.

El 1999 es publicà el llibre Cent anys d’excursionisme mataroní (1898-1998), de Víctor Lígos i Hernando.

Enllaç web:  Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Sunyol i Garriga, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1898 – serra de Guadarrama, Castella, 6 agost 1936)

Polític, industrial i dirigent esportiu. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1920), i es posà al capdavant del negoci familiar, que amplià.

De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari “La Nau”, vinculat al qual, el 1929, impulsà “La Nau dels esports”: setmanari esportiu català, on també col·laborà.

Políticament es vinculà inicialment a Acció Catalana i el trencament amb Rovira i Virgili a propòsit de l’escissió que hi tingué lloc, el portà a convertir el setmanari en “La Rambla” (1930). El 1931 fou elegit com a independent dins la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya diputat a corts constituents, on defensà l’Estatut de Catalunya. Afiliat a ERC (1932), tornà ser elegit diputat a les corts el 1933 i el 1936.

Fou directiu (1928) i president (juliol 1935) del Futbol Club Barcelona, així com també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30) i del RACC (1930).

Anant cap a Madrid amb cotxe, no s’adonà que entrava en zona franquista, on un escamot de soldats l’afusellà, amb els seus dos acompanyants, sense cap judici previ.

Convertit en un símbol del catalanisme i de l’antifranquisme, la seva figura ha estat recuperada i objecte d’homenatges després de la dictadura.

Fou el pare de Josep Ildefons Suñol i Soler.

Altisent i Domenjó, Miquel

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 22 octubre 1898 – Barcelona, 31 gener 1975)

Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l’abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà.

Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l’elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català.

Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic.

Manent i Cisa, Marià

3 Respostes

(Barcelona, 27 novembre 1898 – 24 novembre 1988)

Escriptor. Procedent d’una família del Maresme, féu estudis de comerç i d’idiomes, i s’especialitzà en l’anglès, el qual li facilità la intimitat amb una poesia que havia de marcar poderosament la seva obra.

Col·laborador eficaç en les tasques i el desenvolupament de la poesia catalana, va participar en congressos de poesia, dirigí la “Revista de Poesia” (1925) i fou un dels fundadors de “Quaderns de Poesia” (1935).

La seva poesia, influïda pel simbolisme i la lírica xinesa, és delicada i original. Entre els seus llibres es destaquen: La collita en la boira (1920), La ciutat del temps (1961) i Com un núvol lleuger (1968). El 1986 es publicà la seva Poesia Completa (1916-1986).

La seva inclinació a contemplar les vivències del propi món poètic ha quedat reflectida en els diaris íntims. Completen la seva bibliografia els estudis literaris i les traduccions de poesia anglesa.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1985.