Arxiu d'etiquetes: 1898

Albarranch i Blasco, Vicent

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 24 març 1898 – Alacant, 16 agost 1940)

Pintor. Residí a Granollers des del 1921, on començà publicant caricatures en diverses publicacions locals.

El 1927 participà en la seva primera exposició col·lectiva de pintura a Granollers, on es formà i destacà com a paisatgista. A partir del 1932 comença a exposar a Madrid, Barcelona i València.

A l’inici de la guerra civil es dedicà a recuperar pintures i elements artístics de finques abandonades, i dipositar-les a l’antiga presó de Granollers.

Té algunes teles al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Peña i Nicolau, Victòria

(Palma de Mallorca, 28 març 1827 – Barcelona, 28 octubre 1898)

Poetessa. Germana de Pere d’Alcàntara. Casada amb el poeta Miquel Victorià Amer (1860), residí a Barcelona.

Conreà des de molt jove la poesia i participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona; obtingué ja un accèssit el 1859 amb Anyorança i fou premiada encara en diverses ocasions. Un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesies (1855), ampliat el 1908, però moltes han estat disperses a publicacions de Barcelona i Palma de Mallorca.

La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa, equilibri i un cert encant.

Moix i Regàs, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1898 – Praga, Txèquia, 3 setembre 1973)

Dirigent obrer. Membre del sindicat tèxtil de Sabadell, adherit a la CNT, va unir-se al trentisme i, el 1932, va abandonar la CNT, i s’afilià posteriorment a la UGT.

Afiliat al PSUC des de la seva fundació, del qual fou secretari general (1949) i president (1956), després d’haver estat director general de Treball de la Generalitat de Catalunya i ministre de Treball del govern de Negrín (1938-39).

S’exilià en acabar la guerra civil.

Mestres i Cabanes, Josep

(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)

Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d’escenografia de Salvador Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).

Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.

Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.

Mercadé i Villanueva, Lluís

(Barcelona, 1898 – 7 març 1959)

Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament.

Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme.

Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l’agrupació Les Arts i els Artistes.

Mayol i Ferrer, Manuel Maria

(Barcelona, 1898 – 1929)

Arquitecte. Amb Josep Maria Ribas treballà per a l’Exposició Internacional barcelonina de 1929.

Una de les seves obres, en unió de Ribas, fou el palau d’Agricultura (després Ciutat del Teatre) i s’encarregà de la construcció del palau de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

La seva mort en plena joventut frustrà una carrera molt prometedora.

Maurici i Soler, Jaume

(Figueres, Alt Empordà, 20 juny 1898 – 19 novembre 1981)

Poeta. Dirigí el setmanari “Alt Empordà” (1917-23).

Incorporat als corrents simbolistes del noucentisme, ha publicat Les cançons de l’instant (1921), Estrelles caigudes (1954), Poemes amb ocells (1965) i Un mateix fang (1972).

Mateu i Pla, Miquel

(Barcelona, 16 juny 1898 – 1 octubre 1972)

Financer i polític. Fill de Damià Mateu i Bisa i germà de Maria dels Àngels.

Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb el seu exèrcit a Barcelona, d’on fou nomenat alcalde el dia següent.

El 1945 fou nomenat ambaixador a França.

Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.

Casimir Martínez i Tarrassó

Martínez i Tarrassó, Casimir

(Sarrià, Barcelona, 4 abril 1898 – Barcelona, 1 abril 1980)

Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a l’Escola de Llotja (Barcelona).

Paisatgista fogós i colorista violent, els anys 1940 fou considerat per alguns com l’hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit.

Anuncià la donació a Barcelona d’un museu monogràfic de la seva obra.

Martínez i Paricio, Pelai

(Figueres, Alt Empordà, 15 octubre 1898 – 13 juny 1978)

Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l’Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de l’edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de les Arts Gràfiques -avui Museu Arqueològic– de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

També a construït obres a s’Agaró, el golf de Roses, etc.