(Barcelona, 13 octubre 1887 – 15 novembre 1963)
Musicòleg. Fou bon pianista i autor d’algunes composicions. Escriví crítica musical a publicacions diverses.
És autor de moltes harmonitzacions de cançons populars.
(la Garriga, Vallès Oriental, 9 gener 1887 – 17 setembre 1978)
Ciclista. Capdavanter d’aquest esport, el 1913 fou campió de la Volta Ciclista a Catalunya i guanyà el campionat d’Espanya, al País Basc.
Gaudí d’una gran popularitat.
(Barcelona, 1887 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Destacà com a autor teatral amb obres com: Reialesa, Suprema voluntat i L’Hostal de les Roses. El 1962 publicà el poema Pedralbes.
(Enviny, Pallars Sobirà, 1810 – 1887)
Advocat i polític. Pare de Joan Maluquer i Viladot, el qual introduí en la política.
Exercí càrrecs públics en èpoques difícils: alcalde de Barcelona (1868) i president de la diputació (1872).
(els Omellons, Garrigues, 9 abril 1846 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1887)
Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)
Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.
(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)
Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.
Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo (Madrid, 1852 – 1917) Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.
(Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887)
Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi.
És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863).
(Barcelona, 1887 – 1944)
Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.
Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)
Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).
Dades dels Països Catalans 