(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)
Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).
Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).
Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.
(Barcelona, 1851 – Ponapé, Filipines, 4 juliol 1887)
Metge. Destacà pels seus treballs d’investigació. Exercí a la marina de guerra espanyola.
Morí a mans dels nadius, quan aquests es revoltaren contra els colonitzadors.
(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)
Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.
Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.
Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.
És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).
(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
(el Vilosell, Garrigues, 30 novembre 1887 – Barcelona, 21 març 1954)
Escriptor teatral i poeta. Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català: Drama d’amor, Pasqua florida o les caramelles, La Costa Brava, etc.
Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere.
(Barcelona, 5 novembre 1887 – 1901)
Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacord amb Valentí Almirall.
En fou president F. Romaní i Puigdengolas i entre els seus membres hi havia Àngel Guimerà, Joan Josep Permanyer, Ferran Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s’hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s’hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa.
L’any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d’Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d’un sistema autonòmic.
També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l’any 1898, que assolí un èxit sorollós.
Sota l’impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l’any 1901, de la Lliga Regionalista.
(Barcelona, 13 setembre 1887 – 14 maig 1974)
Tenor. Actuà l’any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà.
S’especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional.
Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 desembre 1887 – Barcelona, 18 novembre 1980)
Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”, i director de “La Nació”, setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial.
Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i presidí el CADCI (1932-34).
Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de “La Humanitat” a Barcelona.
(Vic, Osona, 13 març 1814 – Madrid, 11 novembre 1887)
Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Josep Aparicio.
Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc.
Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc.
Dades dels Països Catalans 