(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)
Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).
Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).
Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.
(Barcelona, 1851 – Ponapé, Filipines, 4 juliol 1887)
Metge. Destacà pels seus treballs d’investigació. Exercí a la marina de guerra espanyola.
Morí a mans dels nadius, quan aquests es revoltaren contra els colonitzadors.
(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)
Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.
Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.
Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.
És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).
(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
(Barcelona, 1887 – Madrid, 13 novembre 1967)
Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra.
Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes.
Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l’estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l’articulació dels dits.
(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)
Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.
Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(Tarragona, 1887 – 21 abril 1970)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid.
Es dedicà a l’ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes.
Obtingué premis importants.
Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch
Andreu Mir i Escudé (Barcelona, 1885 – 1966) Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1887 – 1964)
Publicista i viticultor. Fill de Rafael Mir i Deàs. Milità a la Lliga Regionalista.
De jove fou redactor d'”El Penedès Nou” i d’altres revistes del ram. La seva gran obra fou “El Cultivador Moderno”, publicació mensual fundada l’any 1911.
Traduí nombrosos tractats sobre temes agrícoles i publicà diversos assaigs sobre temes vitivinícoles.
La seva obra cabdal fou la Cataluña Agrícola (1943), estudi acurat d’edafologia, conreus, fitologia i característiques de les comarques catalanes.
(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965)
Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d’arxius, biblioteques i museus el 1926.
Prestà serveis a diverses ciutats d’Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d’Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 