Arxiu d'etiquetes: 1881

Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1881 – 1886)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.

A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA

2 Respostes

(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)

(FMGP)  Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.

Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.

El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.

El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferré i Gomis, Adelaida

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1881 – 9 març 1955)

Brodadora i folklorista. Formada a Llotja.

Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins.

Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al “Butlletí dels Museus”.

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

4 Respostes

(Barcelona, setembre 1881 – Catalunya, maig 1888)

(FTRE)  Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina.

El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre de 1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l’oposició d’alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l’octubre de 1883), feren que deixés d’existir com a central sindical.

Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel setembre de 1888).

Elias i d’Aloy, Josep Antoni

5 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 17 abril 1817 – Barcelona, 24 novembre 1881)

Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.

Fou el pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.

Domènech i Roura, Pere

10 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1881 – Lleida, 7 maig 1962)

Arquitecte (1907), germà de Fèlix. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.

Fou el pare de Lluís Domènech i Torres.

Diari Català

10 Respostes

(Barcelona, 4 maig 1879 – 30 juny 1881)

Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall.

De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.

Despujol i Dusay, Ignasi Maria

1 Resposta

(Barcelona, 29 juny 1827 – 1881)

Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar.

Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Fou germà seu Josep Maria Despujol i Dusay   (Barcelona, 1812 – gener 1880)   Escriptor i polític. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Cuyàs i Parera, Narcís

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)

Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.

Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.

Crehuet i Pardas, Pompeu

3 Respostes

(Barcelona, 11 març 1881 – 28 agost 1941)

Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l’escena catalana en representà l’obra, que, dins el tipus d’alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana.

L’any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926.

Cal esmentar-ne a més: Boca d’infern (1905), Comèdia d’amor (1905), Claror de posta (1905), L’encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres.

Dirigí les revistes “De Tots Colors” i “Revista Catalana”.